Tarba

Plantilla:Infotaula geografia políticaTarba
Tarbes
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 13′ 58″ N, 0° 04′ 28″ E / 43.2328°N,0.0744°E / 43.2328; 0.0744
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentAlts Pirineus Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Alts Pirineus
Cantó de Tarba-4
Cantó de Tarba-5
comtat de Bigorra
Tarba
cantó de Tarba-1 (2015–)
cantó de Tarba-2 (2015–)
cantó de Tarba-3 (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població43.955 (2021) Modifica el valor a Wikidata (2.867,25 hab./km²)
GentiliciTarbès, tarbesa
Llengua utilitzadaOccità gascó
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana de Tarba
unitat urbana de Tarba Modifica el valor a Wikidata
Superfície15,33 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perAdor Modifica el valor a Wikidata
Altitud304 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Andrest
Julhan
La Lobèra
Audòs
Semiac
Ibòs
Bordèras
Borç
Aurelhan
Soas Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataGérard Trémège (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal65000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00, hora estàndard
UTC+02:00, horari d'estiu Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Osca
Altenkirchen (en) Tradueix
Altenkirchen Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtarbes.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: mairiedetarbes Twitter (X): MairieTarbes Instagram: mairie_de_tarbes LinkedIn: mairie-de-tarbes Youtube: UCENvEgZpyuQP4dJ2I5O05UQ Modifica el valor a Wikidata

Tarba (en francès, Tarbes) és una ciutat d'Occitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital de sotsprefectura i de cantó, a la regió d'Occitània, i capital de la província històrica de Bigorra. Té poc més de 50.000 habitants, i està a 320 metres sobre el nivell del mar.

Demografia

Evolució de la població Cassini i INSEE
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
6 213 6 777 7 934 8 035 9 706 12 630 12 425 13 321 14 004
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
14 743 14 768 14 658 18 555 21 293 23 273 25 146 25 087 24 197
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
26 055 25 869 28 615 26 535 29 856 32 374 34 749 44 854 40 242
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
46 600 55 375 54 897 51 422 47 566 46 275 - - -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -


Monuments

Església de Santa Teresa de Tarba

Hi destaca la catedral de Nostra Senyora. Té un gran parc anomenat Jardí Massey, i altres de menors (Parc Paul Chastelain, Parc Bel Air), una font monumental a la plaça del Marcadieu, i l'estàtua eqüestre del Mariscal Foch. Hi ha alguns museus (Museu Massey, que inclou el de Belles arts; el Museu de la resistència i la deportació; i la casa museu de Foch).

Història

Vila establerta el segle iii aC, esdevingué colònia romana sota el nom de Tarba. Assolada el 840 pels normands, va ser reconstruïda pel bisbe de Bigorra o Tarba. Des del segle xii fou capital comtal del Comtat de Bigorra i més tard fou capital de senescalia. A l'edat mitjana la componien sis barris: la Seu, Carrera Llarga, Mauburguet, Burg Vell, Burg Nou i Burg Cranc. El 1569 la catedral fou incendiada pels protestants, però el bisbe la va reconstruir el 1652. Al segle xvii va partir els estralls de la pesta. El 1790 fou convertida en capital departamental. A Tarba va néixer el 1851 el mariscal Foch, comandant dels exèrcits aliats a la Primera Guerra Mundial.

Administració

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1953-1959 Marcel Billères SFIO
1959-1977 Paul Boyrie RI
1977-1983 Paul Chastellain PCF
1983-2001 Raymond Erraçarret PCF
des de 2001 Gérard Trémège UMP

Personatges il·lustres

Referències

Enllaços externs

  • web de l'ajuntament de Tarba (francès)
  • El Parvis, escena nacional Tarbes Pyrénées (francès)
  • Oficina de Turisme Arxivat 2011-11-24 a Wayback Machine. (francès)
  • Web oficial de Grand Tarbes Arxivat 2011-02-02 a Wayback Machine. (francès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis dels Alts Pirineus
l'Abatut  • Adast  • Adèr  • Adervièla e Poshèrgas  • Àdet  • Agòs e Vidalòs  • Airòs e Arboish  • Aisac e Òst  • Alièr  • Ancida  • Andrest  • Aneras  • eths Angles  • Angòs  • Anlar  • Ansòst  • Antin  • Antishan  • Antist  • Aranhoet  • Arbiost  • Arcisac d'Ador  • Arcisac deths Angles  • Arcisans Dessús  • Arcisans Devath  • Ardengòst  • Argelèrs  • Argilèrs  • Ariés e Espenan  • Armentèula  • Arnèr  • Arrajon e era Hita  • Arràs  • Arrecurt  • Arrens e Marçós  • Àrreu  • Arrís  • l'Arròca  • Arrodèth  • eths Arrodèths  • Artalens e Soïn  • Artanhan  • Artigamin  • Artigas  • Asca  • Asereish  • Aspin de Lorda  • Aspin  • Astèr  • Astuga  • Aucun  • Audon  • Audòs  • Auliac Dessús  • Auliac Devath  • Aulon  • Aumets  • Aurelhan  • Aurensan  • Auriavath  • Aurinclas  • Aurinhac  • Aurius  • Auroish  • Ausons  • Aussen  • Aussun de Tarba  • Aussun deths Angles  • Avanha  • Aventinhan  • Averan  • Avereda  • Avesac, Prat e era Hita  • Avèus  • Badèth  • Badús d'Aura  • Badús de Nestés  • Bajordan  • Banhèras de Bigòrra  • Baniòs  • Barbadan Dessús  • Barbadan Devath  • Barbashen  • Barlest  • Barrancoèu  • eth Barri de Benac  • la Barta de Bèthpoi  • la Barta de Nestés  • Bartrés  • Baselhac  • era Bastida  • Begòla  • Beireda e Jumet  • Benac  • Benquèr  • Berberust e Liars  • Bernac Dessús  • Bernac Devath  • Bertren  • Bètas  • Bèthpoi  • Bèthpuei  • Bèthvéser  • Beudian  • Biec  • Biei  • Bièr e Bòrdas  • Biger  • Bisa  • Biscòs  • Bisós  • Bisquèr  • Biucens  • Bolh Darrèr e Perulh  • Bolh Davant  • Bolin  • Bonahont  • Bonamason  • Bonrepaus  • Bòr e Silhen  • Borç  • era Bòrda  • Bòrdas  • Bordèras de Loron  • Bordèras de Tarba  • Borg de Bigòrra  • Borisp  • Borriac  • Brauvaca  • Bugar  • Bulan  • Bun  • Burc  • Buson  • Cabanac  • Cadaus Dessús  • Cadaus Devath  • Cadelha e Trashèrra  • Cadiac  • Caharèth  • Caishon  • Calavantèr  • Camalèrs  • Camors  • Campan  • Camparan  • Campistrons  • Campudan  • eths Cantaus  • Capvèrn  • Casarilh  • la Cassanha  • lo Casterar  • lo Casterar d'Audon  • Casterés  • Castèthbajac  • Castèthnau d'Arribèra  • Castèthnau de Manhoac  • Castèthvièlh  • Castilhon  • Cauçada  • Cautarés  • Cauvós  • Cèra d'Arrostanh  • Cèra de Salas  • Cèra e Lançòu  • Cidòs  • la Ciutat  • Clarac  • Clarenç  • Coçan  • Còllongas  • los Condaus  • Creishèths  • Devesa  • Dors  • Ens  • Èras  • Esbarèish  • Escalar  • Escaunets  • Escobèrs e Potz  • Esconets  • Escòts  • Esparròs  • Espeisha  • Espielh  • Esquiesa e Cèra  • Estampuras  • Estanh  • Estarvièla  • Estença  • Estèrra  • Estirac  • la Fitòla  • Fontralha  • Freisheda  • Gajan  • Galan  • Galés  • Galhagòs  • la Garda  • Gardèras  • Gasava  • Gasòst  • Gauçan  • Gaudent  • Gavarnia  • Gèdeu  • Gèdra  • Gembria  • Gençac  • Generest  • Genòs  • Gèr  • Gerda  • Gèrm  • Gèrms  • Gès d'Argilèrs  • Gès deths Angles  • Geu  • Godor  • Gonés  • Gorga  • Gralhen  • era Granja  • Gredian  • Grust  • Guaus  • Guiseric  • Gusha  • Gushen  • Hagedèth  • Haishan  • Harrèra  • Hauban  • Hauthaget  • Hèishas  • Herrèra  • Hibarèta  • Hins  • Hita  • la Hita Topièra  • Hlamiac  • lo Horc  • Hòrgas  • Hrèisho e Hreishet  • Hreishet  • Hreishindèth  • Ibòs  • Ilhet  • Ilhèu  • Isaort  • Isaus  • Jaca  • Jalamur  • Jarret  • Julhan  • Julòs  • Juncalàs  • Labassèra  • Lairiça  • la Lana de Bigòrra  • la Lana de Manhoac  • la Lana de Tria  • Lanamesa  • Lançac  • Lançon  • Lanespeda  • Laran  • Lascasèras  • Lasladas  • Laurs e Balanhans  • Lescurri  • Lesinhan  • Lespuei  • Lhes  • Liac  • Lias  • Libaròs  • Lidòs  • Lobajac  • la Lobèra  • Locrup  • Lodenvièla  • Lodervièla  • Loït  • Lombrés  • Lomner  • Loras  • Lorda  • Lube e Bèthmont  • Lubret e Sent Luc  • Luc  • Luctilhós  • Luei  • Luganhan  • Luquet  • Lus e Sent Sauvaire  • Lustar  • Maderòlas  • Madiran  • Mançan  • la Marca d'Arrostanh  • era Marca  • Marçac  • Marçans  • Marcelhan  • Marqueria  • Mascarans  • Maseras de Nestés  • Masoau  • Mauborguet  • Maulion de Varossa  • Mauvesin  • Merlhèu  • los Mès  • Mingòt  • Molèra  • Momeras  • Mont  • Montagut  • Montastruc  • Montcirèr  • Montfaucon  • Montgalhard  • Montinhac  • Montossèr  • Montledós  • Montlion  • Montlong  • Montmolós  • Mun  • Nestièr  • Nistòs  • Nolhan  • Nulh  • Orç  • Orda  • Ordins e Còth d'Ossan  • Ordisan  • Ordon  • Organ  • Orleish  • l'Ortèth  • Ostèr  • Palhac  • Pariac  • la Pèira  • Pèirahita e Nestalàs  • Peirauba  • Peiret  • Peiriguèra  • Peirosa  • Peirun  • Perèr  • Pinars  • Pintac  • eth Poi  • Poiastruc  • Poidarrius  • Poiharrèr  • Pomarós  • Posac  • Preishac  • Pujòu  • Puntós  • Rabastens de Bigòrra  • Rejaumont  • la Reula  • Ricau  • Sabalòs  • Sabarròs  • Sàcoe  • Sadornin  • Salas d'Argilèrs  • Salas de Tarba  • eras Salas  • Salhan  • Samuran  • Sanós  • Sariac  • Sarlabons  • Sarniguet  • Sarp  • Sarrancolin  • Sarriac  • Sarrolhas  • Sasòs  • Sassís  • Sauvatèrra  • lo Segalàs  • Segús  • Sèish  • Seleishan  • Saligòs  • Semiac  • Senac  • Senlana  • Sent Arroman  • Sent Criac  • Sent Lari e Sola  • Sent Laurenç de Nestés  • Sent Leser  • Sent Martin  • Sent Ors  • Sent Pastors  • Sent Pau de Nestés  • Sent Pèr de Bigòrra  • Sent Savin  • Sent Sever  • Senta Maria de Varossa  • Serç  • Seron  • Shèla e Espon  • Shèla  • Shèsa  • Sheust  • Shins  • Shirèish  • Siarroi  • Sindòu  • Siradan  • Soas  • Soblacausa  • Sogèus  • Solon  • Sombrun  • Soriac  • Sòst  • Tajan  • Talasac  • Tarastèish  • Tarba  • Telhosa  • Tèrmes  • Teve  • Tibiran e Jaunac  • Tornai  • Tornós Darrèr  • Tornós Davant  • Tostac  • Tramedaigas  • Trebons  • Tria de Baïsa  • Trobath  • Trolei e la Barta  • Tui  • Tusaguèth  • Ueidèth  • Uelhons  • Uglans  • Unhoans  • Us  • Usèr  • era Varelha  • Varètja  • Vathsèra  • Vernadèth Dessús  • Vernadèth Devath  • Vic de Bigòrra  • Vidosa  • Vidòu  • Vièla d'Ador  • Vièla d'Aura  • Vièla de Loron  • Vièlanava  • Vielar  • Vilafranca  • Vilalonca  • Vilambic  • Vilanava  • Visòs  • Viudòs
Registres d'autoritat
Bases d'informació