Philippe Jaccottet

Infotaula de personaPhilippe Jaccottet

(1991) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1925 Modifica el valor a Wikidata
Moudon (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Grinhan (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGrinhan Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Lausana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional i activitat traductora Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, traductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1943 Modifica el valor a Wikidata –  2021 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Comité des intellectuels pour l'Europe des libertés (1978–)
Acadèmia Bavaresa de Belles Arts
Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia Modifica el valor a Wikidata
GènereVers i assaig Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnne-Marie Jaccottet Modifica el valor a Wikidata
ParentsFlorian Rodari (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2018)  Premi Mundial Cino Del Duca
  • (2010)  Schiller prize (en) Tradueix
  • (2003)  premi Goncourt de poesia
  • (2000)  premi Horst Bienek de poesia
  • (1998)  Grand prix de poésie de la SGDL (en) Tradueix
  • (1997)  Premi Friedrich Hölderlin de la Ciutat i Universitat de Tübingen
  • (1995)  Grand prix national de la poésie (en) Tradueix
  • (29 abril 1994)  Comanador de les Arts i les Lletres
  • (1981)  Premi Gottfried-Keller
  • (1966)  Johann-Heinrich-Voß-Preis für Übersetzung (en) Tradueix
  • (1956)  Rambert Award (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm3217081 Musicbrainz: 5a3cff9f-04be-4e50-a9ac-bfc14c196348 Discogs: 4502662 Goodreads author: 40687 Modifica el valor a Wikidata

Philippe Jaccottet (Moudon, 30 de juny de 1925 - Grinhan, 24 de febrer de 2021) fou un poeta i traductor de diversos idiomes, establert a França des de 1953.

Biografia

Després de completar els seus estudis a Lausanne, va viure diversos anys a París. El 1953, es va traslladar a la localitat de Grignan, a la Provença. Ha traduït nombrosos autors i poetes al francès, incloent Goethe, Hölderlin, Mann, Mandelstam, Góngora, Leopardi, Musil, Rilke, Homer i Ungaretti. Va ser guardonat amb l'internacional alemany Petrarca-Preis el 1988 per la seva poesia.

El 20 de febrer de 2014, Philippe Jaccottet va convertir-se en el 15è autor que es publica amb vida a la prestigiosa Bibliothèque de la Pléiade. Després de Jean-Jacques Rousseau, Blaise Cendrars i Charles Ferdinand Ramuz, és el quart autor suís que es publica a la Bibliothèque de la Pléiade.[1]

Obra

Poesia

  • Trois poèmes aux démons, Aux Portes de France, 1945
  • Requiem, Mermod, 1947
  • L'Effraie et autres poésies, Paris, Gallimard, 1953 dans la collection « Métamorphoses »; 1979 dans la collection « Blanche »
  • L'Ignorant, Paris, Gallimard, 1958
  • L'Obscurité, Paris, Gallimard, 1961
  • La Semaison, Lausanne, Payot, 1963
  • Airs, Paris, Gallimard, 1967
  • Leçons, Lausanne, Payot, 1969
  • Paysages avec figures absentes, Gallimard, © 1970 puis 1976
  • Chants d'en bas, Lausanne, Payot, 1974
  • À travers un Verger, illustrations de Pierre Tal Coat, Fata Morgana, 1975
  • À la lumière d'hiver, Gallimard, 1977
  • Les Cormorans, gravures de Denise Esteban, Idumée, Marseille, 1980
  • Des histoires de passage. Prose 1948-1978, Lausanne, Roth & Sauter, 1983
  • Pensées sous les nuages, 1983
  • La Semaison, Carnets 1954-1967, 1984
  • Cahier de verdure, 1990
  • Requiem, 1991
  • Libretto, La Dogana, 1990
  • Poésie, 1946-1967, Poésie/Gallimard, Paris, (1971) 1990
  • Requiem (1946); suivi de, Remarques (1990), Fata Morgana, 1991
  • Cristal et fumée, Fata Morgana, 1993
  • À la lumière d'hiver; précédé de, Leçons; et de, Chants d'en bas; et suivi de, Pensées sous les nuages, Gallimard, 1994
  • Après beaucoup d'années, Gallimard, 1994
  • Autriche, Éditions L'Age d'homme, 1994
  • Eaux prodigues, Nasser Assar, lithographies, La Sétérée, J. Clerc, 1994
  • La Seconde Semaison : carnets 1980-1994, Gallimard, 1996
  • Beauregard, postf. d'Adrien Pasquali, Éditions Zoé, 1997
  • Paysages avec figures absentes, Gallimard, Paris, (1976) 1997, coll. « Poésie »
  • Observations et autres notes anciennes : 1947-1962, Gallimard, 1998
  • À travers un verger; suivi de, Les cormorans; et de, Beauregard, Gallimard, 2000
  • Carnets 1995-1998 : la semaison III, Gallimard, 2001
  • Notes du ravin, Fata Morgana, 2001
  • Et, néanmoins : proses et poésies, Gallimard, 2001
  • Nuages, Philippe Jaccottet, Alexandre Hollan, Fata Morgana, 2002
  • Cahier de verdure; suivi de, Après beaucoup d'années, Gallimard, coll. « Poésie », 2003
  • Truinas / le 21 avril 2001, Genève, La Dogana, 2004
  • Israël, cahier bleu, Montpellier, Fata Morgana, 2004
  • Un calme feu, Fata Morgana, 2007
  • Ce peu de bruits, Gallimard, 2008
  • Le Cours de la Broye : suite moudonnoise, Moudon, Empreintes, 2008
  • Couleur de terre, par Anne-Marie et Philippe Jaccottet, Fata Morgana, 2009
  • La Promenade sous les arbres, Éditions La Bibliothèque des Arts, 1Plantilla:Er octobre 2009 (Plantilla:1er tirage : 1988), Mermod, 1957 (Plantilla:1re édition), 1961
  • Le Retour des troupeaux et Le Combat inégal dans En un combat inégal, La Dogana, 2010
  • L'encre serait de l'ombre; Notes, proses et poèmes choisis par l'auteur, 1946-2008, Gallimard, coll. « Poésie », 2011
  • Taches de soleil, ou d'ombre, Notes sauvegardées, 1952-2005, Le bruit du temps, mars 2013

Assaigs

  • L'Entretien des muses, Gallimard, 1968
  • Rilke par lui-même, Editions du Seuil, 1971
  • Adieu à Gustave Roud, Vevey, Bertil Galland, 1977 (avec Maurice Chappaz et Jacques Chessex)
  • Une transaction secrète, 1987
  • Écrits pour papier journal : chroniques 1951-1970, textes réunis et présentés par Jean Pierre Vidal, Gallimard, 1994
  • Tout n'est pas dit. Billets pour la Béroche : 1956-1964, Le temps qu'il fait, 1994
  • Le Bol du pèlerin (Morandi), La Dogana, 2001
  • À partir du mot Russie, Fata Morgana, 2002
  • Gustave Roud, présentation et choix de textes par Philippe Jaccottet, Seghers, 2002
  • De la poésie, entretien avec Reynald André Chalard, Arléa, 2002
  • Remarques sur Palézieux, Fata Morgana, Montpellier, 2005
  • Dans l'eau du jour, Gérard de Palézieux, Editions de la revue conférence, 2009

Correspondències

  • André Dhôtel, A tort et à travers, catalogue de l'exposition de la Bibliothèque municipale de Charleville-Mézières avec des lettres de Jaccottet, 2000.
  • Correspondance, 1942 - 1976 / Philippe Jaccottet, Gustave Roud; éd. établie, annotée et présentée par José-Flore Tappy, Gallimard, 2002.
  • Philippe Jaccottet, Giuseppe Ungaretti Correspondance (1946-1970) - Jaccottet traducteur d'Ungaretti, Édition de José-Flore Tappy, Paris, Gallimard, coll. « Les Cahiers de la NRF », 21-11-2008, 256 p.

Traduccions al francès

  • La Mort à Venise, Thomas Mann, Mermod, Lausanne, 1947; La Bibliothèque des Arts, Lausanne, 1994
  • Le Vaisseau des morts, B. Traven, Calmann-Lévy, 1954
  • L'Odyssée, Homère, Club français du Livre, Paris, 1955
  • L'œuvre de Musil, de 1957 (L'Homme sans qualités) à 1989 (Proses éparses) au Seuil
  • Hypérion ou l'Ermite de Grèce, Friedrich Hölderlin, Mermod, Lausanne, 1957; édité en coll. « Poésie », Gallimard, Paris, 1973
  • Œuvres, Friedrich Hölderlin, sous la direction de Philippe Jaccottet, Gallimard (« Bibliothèque de la Pléiade »), 1967
  • L'œuvre de Rainer Maria Rilke, de 1972 à 2008 (avec Les Élégies de Duino chez La Dogana)
  • Malina, Ingeborg Bachmann, Seuil, Paris, 1973
  • Vie d'un homme, Poésie 1914-1970, Giuseppe Ungaretti, traduction de Philippe Jaccottet, Pierre Jean Jouve, Jean Lescure, André Pieyre de Mandiargues, Francis Ponge et Armand Robin, Gallimard et Minuit, Paris, 1973
  • Haïku présentés et transcrits par Philippe Jaccottet, Fata Morgana, Montpellier, 1996
  • D'une lyre à cinq cordes, traductions de Philippe Jaccottet 1946-1995, Gallimard, Paris, 1997

Antologies

  • Une constellation, tout près, La Dogana, 2002
  • D'autres astres, plus loin, épars. Poètes européens du Plantilla:S-, La Dogana, Genève, 2005

Prefacis

  • Œuvre poétique, peintures et dessins de Béatrice Douvre, Voix d'encre, Montélimar, 2000
  • Les Marges du jour de Jean-Pierre Lemaire, La Dogana, Genève, 2011

Traduccions al català

Referències

  1. La Pléiade. Philippe Jaccottet
  2. Llavina, Jordi. "Poesia". Cultura Puntavui. 28.03.2014
Registres d'autoritat
Bases d'informació