Montroydita

Montroydita
Cristalls de montroydita (taronja fosc) i kleinita (taronja clars) sobre calcita.
Fórmula química	HgO
Epònim	Montroyd Sharp (en)
Nom IUPAC	òxid de mercuri(II)
Localitat tipus	Terlingua district (en)
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.AC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	4.AC.15
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/A.07
Dana	4.2.6.1
Heys	7.5.12
Propietats
Hàbit cristal·lí	prismàtic llarg {001}; rarament cristalls aplanats {111}
Estructura cristal·lina	a = 5.52Å, b = 6.6Å, c = 3.52Å
Color	vermell intens, vermell marronós a marró; en la llum transmesa taronja vermellós a groc pàl·lid
Macles	sovint
Exfoliació	perfecta a {001}
Tenacitat	es pot tallar, és flexible però no elàstic
Duresa	1,5 a 2
Lluïssor	vítria a adamantina
Color de la ratlla	groc-marró
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	11,22 a 11,23 g/cm³
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2.370; nβ = 2.500; nγ = 2.650
Birefringència	δ = 0,280
Pleocroisme	en seccions gruixudes, vermell-taronja intens a marró grogós
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mtyd
Referències	[1]

La montroydita^[2] és un mineral de la classe dels òxids. Va ser descoberta l'any 1903, i el seu nom fa honor a Montroyd Sharp, un propietari del jaciment de mercuri de Terlingua, Texas, EUA.^[3]

Característiques

La montroydita és un mineral de mercuri i oxigen, químicament és òxid de mercuri(II), de fórmula HgO i de color entre taronja vermellós i marró. Té una densitat alta (11,22 a 11,23 g/cm³), i cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma cristalls llargs i prismàtics {001}, rarament aplanats {111}. Les cares terminals sovint presenten estries. També es troba de manera massiva, en pols o en bandes. Els cristalls sovint es troben doblegats o maclats. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la montroydita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb M:O = 1:1 (i fins a 1:1,25); amb cations grans» juntament amb els següents minerals: swedenborgita, brownmil·lerita, srebrodolskita, litargiri, romarchita i massicot.

Formació i jaciments

És un mineral que es troba en dipòsits hidrotermals de mercuri. Es troba en associació amb altres minerals, com mercuri, cinabri, metacinabri, calomelans, eglestonita, terlinguaita, mosesita, kleinita, edgarbaileyita, guix, calcita o dolomita.^[4]

Referències