Miguel Gallardo

Miguel Gallardo

Biografia
Naixement	(es) Miguel Gallardo Paredes 27 desembre 1955 Lleida
Mort	21 febrer 2022 (66 anys) Barcelona
Causa de mort	Causes naturals  (Tumor cerebral )
Dades personals
Formació	Escola Massana
Activitat
Camp de treball	Còmic, caricatura i il·lustració
Ocupació	autor de còmic, il·lustrador, creador de còmics, publicista, dissenyador, caricaturista
Influències	E. C. Segar i Manuel Vázquez Gallego
Obra
Obres destacables (1977-1995) Makoki (1984) Perro Nick (2007) Maria i jo
Premis (2014)  Gran Premi del Saló (2009)  Premis Junceda, per l'obra Maria i jo (2008)  Premi Nacional de Còmic (2006)  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil
Lloc web	miguel-gallardo.com

Miguel Gallardo (Lleida, 27 de desembre de 1955 - Barcelona, 21 de febrer de 2022),^[1] nom de ploma de Miguel Ángel Gallardo i Paredes, fou un dibuixant i guionista de còmic català, i també dissenyador, publicista i il·lustrador.^[2] El seu personatge més popular i emblemàtic és Makoki, que forma part del còmic underground de la dècada del 1980.^[3] El 2014 va guanyar el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona per la seva llarga trajectòria professional en el món del còmic.^[4]

Biografia

Aficionat als còmics des de petit,^[5] d'adolescent ja volia ser ninotaire. Influït per revistes com El Globo o Zeppelín, que publicaven còmics d'autors com Breccia, Crepax, Mordillo o Pratt, i autors estatunidencs de diversos estils, finalment va decidir traslladar-se a Barcelona a estudiar a l'Escola Massana d'Arts i Oficis.^[6] Allà la seva primera feina va ser en un estudi d'animació publicitària, on va conèixer Juan Mediavilla, amb qui va fer les primeres passes professionals i amb qui va moure's per l'ambient contracultural de la ciutat del final de la dictadura franquista.^[7] A la revista mensual Star és on va publicar les seves primeres pàgines l'any 1974.^[8]

L'any 1977 va començar a treballar com a ninotaire amb la creació de Makoki, un quinqui que s'havia fugat d'una sessió d'electroxocs en un frenopàtic,^[6] i va dirigir la primera etapa de la revista de còmic Makoki (1982). Juntament amb Mediavilla va participar en la fundació i desenvolupament de la revista El Víbora (1979-2005), amb la que es va donar a conèixer durant la dècada del 1980. A mitjans de la dècada següent^[8] va deixar una mica de banda l'humor i va començar a dedicar-se a la il·lustració de manera quasi exclusiva; publica la seva obra en diaris com La Vanguardia, Herald Tribune, The New York Times, The New Yorker, The Washington Post o El País, i els seus últims còmics són de caràcter autobiogràfic, com Un largo silencio (1998), a partir de les memòries del seu pare, un excombatent republicà,^[8] o Maria i jo (2007), que tracta el tema de l'autisme a través de la seva filla Maria,^[9] del qual se'n van vendre 20.000 exemplars, es va traduir a una desena d'idiomes i se'n va fer un documental homònim el 2010.^[6]

L'any 2008 va guanyar el Premi Nacional de Còmic per Maria i jo,^[10] i el 2013 va rebre el Premi Gràffica, juntament amb l'editorial Astiberri.^[11] El Nadal del 2013 va ser acomiadat de La Vanguardia, juntament amb altres companys.^[12] La història de Maria i jo va comptar amb una segona entrega, Maria fa 20 anys.^[6]

L'any 2019 va il·lustrar el llibre Rubianes, solamente: Los mejores monólogos ilustrados, nene, una recopilació de monòlegs de l'actor Pepe Rubianes.^[13]

Miguel Gallardo, va morir a Barcelona a l'edat de seixanta-sis anys víctima d'un tumor cerebral diagnosticat des del 2020.^[14][15] Havia relatat la seva convivència amb la malaltia a l'obra Algo extraño me pasó camino de casa.^[6]

L'organització del festival Animac, que tenia previst guardonar-lo amb el Premi Trajectòria 2022, va decidir rendir-li un homenatge en el marc de la seva 26a edició, que se celebrà a Lleida del 3 al 6 de març. A més, juntament amb el Museu d'Art Jaume Morera, li dedicà una exposició a La Llotja amb una part representativa de la col·lecció d'originals i reproduccions que l'artista va donar el 2020 a la Paeria, amb destí als fons del museu.^[16] En el Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2022 se li dedicà una exposició d'homenatge,^[17] i el 9 de juny de 2022, l'Ajuntament de Barcelona li lliurà la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a títol pòstum.^[18]La Biblioteca de Catalunya va rebre al gener de 2024 un ampli fons gràfic del dibuixant que consta de 61 pàgines d'historietes originals i 30 esbossos de diferents obres.^[19]

Obra publicada

Àlbums, comic-books i llibres d'historietes publicats per Gallardo:^[3]

• Fuga en La Modelo (La Cúpula, 1981)
• La juventú de Makoki (Laertes, 1982)
• El Niñato (La Cúpula, 1983)
• Chuchita y Marilyn, alterne de postín (La Cúpula, 1984)
• Pepito Magefesa (Complot, 1984)
• Makoki en Niu Yors (Laertes, 1985)
• Buitre Buitaker: No hay color (La Cúpula, 1985)
• Otan Sí, Otan No (La Cúpula, 1986)
• Historia del Tío Emo (La Cúpula, 1986)
• Los sueños del Niñato (La Cúpula, 1986)
• Makoki (Laertes, 1979; reedició: Complot, 1990)
• Yonquis del Espacio (La Cúpula, 1989)
• Perro Nick (Casset, 1991)
• Buitre Buitaker (El Pregonero, 1994)
• La muerte de Makoki (Glénat, 1995)
• Perico Carambola (Glénat, 1995)
• Héroes Modernos (Ediciones Glénat, 1998)
• Un largo silencio (Edicions de Ponent, 1997)
• El Informe G (Edicions de Ponent, 2000)
• Makoki Integral (Ediciones Glénat, 2003)
• Què li passa a aquest nen? Una guia per a conèixer els nens amb discapacitat. Amb Àngels Ponce. Barcelona: Serres, 2005. ISBN 84-8488-204-7.
• Maria i jo (La Galera, 2008)
• Emotional World Tour (Astiberri, 2009, amb Paco Roca)
• María cumple 20 años (Astiberri, 2015)
• Turista accidental (Astiberri, 2016)
• Maria fa 20 anys. Barcelona: Bridge, 2016. ISBN 978-84-16528-12-7.
• Rubianes, solamente: Los mejores monólogos ilustrados, nene (Random Comics, 2019)
• Algo extraño me pasó camino de casa. Astiberri: 2020. ISBN 978-84-18215-33-9.
• El gran libro de los perros (Astiberri, 2022, amb Karin du Croo), publicada pòstumament.^{[6] [20]}

Referències

Bibliografia

• Vidal-Folch, Ignacio «El artista de la clase obrera Miguel Gallardo, el creador de Makoki, presenta en la sala Vinçon 15 años de trabajo como ilustrador» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 30-04-1993, pàg. 34.

Vegeu també

• Còmic underground
• Història del còmic a Espanya