Medina de Rioseco

Plantilla:Infotaula geografia políticaMedina de Rioseco
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 52′ 59″ N, 5° 02′ 34″ O / 41.883055555556°N,5.0427777777778°O / 41.883055555556; -5.0427777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaCastella i Lleó
Provínciaprovíncia de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Capital de
District judiciaire de Medina de Rioseco (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CapitalMedina de Rioseco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Medina de Rioseco (en) Tradueix
Palacios de Campos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.483 (2023) Modifica el valor a Wikidata (38,98 hab./km²)
Geografia
Part de
Mancomunitat «Campos Góticos» Modifica el valor a Wikidata
Superfície115 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSequillo Modifica el valor a Wikidata
Altitud741 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Valverde de Campos
La Mudarra
Valdenebro de los Valles
Castromonte
Peñaflor de Hornija
Valladolid
Belmonte de Campos
Montealegre de Campos
Villanueva de San Mancio
Villabrágima
Tamariz de Campos
Palazuelo de Vedija
Moral de la Reina
Berrueces
Meneses de Campos Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataArtemio Dominguez Gonzalez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal47800 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE47086 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Vittoria Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmedinaderioseco.org Modifica el valor a Wikidata

Medina de Rioseco és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Demografia

Evolució demogràfica
1991199620012004
5022501549625037

Història

Orígens

Els vestigis més antics de Rioseco corresponen a l'edat del ferro i l'època celtibèrica. Alguns autors antics identificaven aquesta zona com a Forum Egurrorum o plaça del mercat dels Egurri, d'època visigótica. D'aquesta època són els documents que es refereixen a la Tierra de Campos com Camps Gòtics. A mitjan segle ix i durant tot el segle x aquesta zona és un territori de colonització del regne astur-lleonès, al que també acudeixen mossàrabs andalusos. És potser d'aquest moment el topònim de la població: Medina (de l'àrab = la ciutat).

Reconquesta

La confluència dels límits fronterers entre el Regne de Lleó i el Comtat de Castella situa en aquest espai els conflictes bèl·lics entre els dos regnes. Alfons X el Savi, el 1258, va fixar els límits definitius amb Valladolid quedant per a Medina les Forests de Torozos.

Almiralls de Castella

Alonso Enríquez (1354-1429) va rebre al maig de 1405 del rei Enric III de Castella el títol d'almirall major de Castella, després de la mort de Diego Hurtado de Mendoza, l'anterior titular. El 1423 Joan II de Castella li atorga el senyoriu de Medina de Rioseco. La tradicional vocació comercial des dels temps medievals va adquirint caràcter oficial amb el pas del temps.[Cal aclariment] Durant el senyoriu de Fadrique Enríquez com a segon almirall, Joan II li concedeix el privilegi de fer una fira anual. Sota el senyoriu de Alfonso II Enríquez, tercer almirall de Castella, Enric IV de Castella va concedir a la vila una segona fira anual i el 1465 Enric IV li atorgava un dijous setmanal franc d'impostos. Fadrique II, Enríquez de Cabrera, quart almirall va iniciar la construcció del palau dels almiralls i de l'església de San Francisco, va fundar el convent de Santa Clara i durant el seu senyoriu es va construir l'església de Santa María de Mediavilla.

Segle xvi

L'apogeu de l'economia de Medina de Rioseco va arribar al seu màxim durant el segle xvi. Es construeixen els quatre temples riosecans.

Guerra de les Comunitats

La situació es va resoldre per mitjà de l'enteniment gràcies a la mediació de la comtessa de Modica, esposa de l'almirall Fadrique II. El va succeir don Luis Enríquez, sisè almirall i a aquest do Luis II Enríquez.

Guerra de Successió

Durant el senyoriu de Juan Alfonso Enríquez de Cabrera, novè almirall, Felip IV va concedir a Rioseco el títol de ciutat el 1632.[1] Joan Gaspar Enríquez de Cabrera va ser el desè almirall i Juan Tomás Enríquez de Cabrera va ser l'onzè i últim. A la mort de Carles II, durant la guerra de Successió es va declarar en contra de Felip V el qual va suprimir l'almirallat fins a 1725 que havent mort aquest, van passar al seu nebot Pascual Enríquez de Cabrera els títols confiscats, excepte el d'almirall. Va morir el 1739 i es va mantenir en la família únicament la successió ducal, fins a l'any 1797, que, mort el posseïdor, va revertir a la Corona. Posteriorment el ducat de va passar als Osuna.

Segle xix

Al començament del segle xix es van escriure a Medina de Rioseco les pàgines d'uns fets que havien de tenir gran repercussió sobre la sort que correria la resta d'Espanya durant la guerra de la Independència, la Batalla del Moclín.[2] Als afores de Medina, un poderós exèrcit francès dirigit pel Mariscal Jean-Baptiste Bessières va enfrontar, el 14 de juliol de 1808, els exèrcits espanyols de Castella i de Galícia dirigits pels generals Joaquín Blake i Gregorio García de la Cuesta.[3] Al segle xviii s'havia construït el Canal de Castella una de les branques del qual, el Canal de Campos, va arribar fins a la ciutat de Rioseco. Com a conseqüència es van instal·lar gran quantitat fàbriques de farina, molins de paper, i foses siderúrgiques.

A l'activitat generada per la construcció cal afegir els beneficis que va reportar com sistema de transport i regadiu i que van esdevenir la principal font d'ingressos, desplaçant la tradicional activitat comercial. El desenvolupament del ferrocarril va substituir l'ús del canal. Era el popularment conegut com a «Tren Burra», per l'escassa velocitat. La companyia que explotava aquestes línies, que unien Valladolid amb Palanquinos i amb Villada, era la Companyia de Ferrocarrils Secundaris de Castella, fusió d'unes altres com la Companyia del Ferrocarril Econòmic de Valladolid a Medina de Rioseco.

Referències

  1. «Medina de Rioseco - Turismo Provincia de Valladolid». [Consulta: 16 juliol 2019].
  2. «Historia» (en castellà), 04-01-2017. [Consulta: 16 juliol 2019].
  3. Foy, Maximilien Sebastien. Histoire de la guerre de la Peninsule sous Napoleon. vol.III, 1827, p. 312. 

Enllaços externs

  • Ajuntament de Medina de Rioseco
  • Vegeu aquesta plantilla
Adalia  · Aguasal  · Aguilar de Campos  · Alaejos  · Alcazarén  · Aldea de San Miguel  · Aldeamayor de San Martín  · Almenara de Adaja  · Amusquillo  · Arroyo de la Encomienda  · Ataquines  · Bahabón  · Barcial de la Loma  · Barruelo del Valle  · Becilla de Valderaduey  · Benafarces  · Bercero  · Berceruelo  · Berrueces  · Bobadilla del Campo  · Bocigas  · Bocos de Duero  · Boecillo  · Bolaños de Campos  · Brahojos de Medina  · Bustillo de Chaves  · Cabezón de Pisuerga  · Cabezón de Valderaduey  · Cabreros del Monte  · Campaspero  · Camporredondo  · Canalejas de Peñafiel  · Canillas de Esgueva  · Carpio  · Casasola de Arión  · Castrejón de Trabancos  · Castrillo de Duero  · Castrillo-Tejeriego  · Castrobol  · Castrodeza  · Castromembibre  · Castromonte  · Castronuevo de Esgueva  · Castronuño  · Castroponce  · Castroverde de Cerrato  · Ceinos de Campos  · Cervillego de la Cruz  · Cigales  · Ciguñuela  · Cistérniga  · Cogeces de Íscar  · Cogeces del Monte  · Corcos  · Corrales de Duero  · Cubillas de Santa Marta  · Cuenca de Campos  · Curiel de Duero  · El Campillo  · Encinas de Esgueva  · Esguevillas de Esgueva  · Fombellida  · Fompedraza  · Fontihoyuelo  · Fresno el Viejo  · Fuensaldaña  · Fuente el Sol  · Fuente-Olmedo  · Gallegos de Hornija  · Gatón de Campos  · Geria  · Herrín de Campos  · Hornillos de Eresma  · Íscar  · La Mudarra  · La Parrilla  · La Pedraja de Portillo  · La Seca  · La Unión de Campos  · La Zarza  · Laguna de Duero  · Langayo  · Llano de Olmedo  · Lomoviejo  · Manzanillo  · Marzales  · Matapozuelos  · Matilla de los Caños  · Mayorga  · Medina de Rioseco  · Medina del Campo  · Megeces  · Melgar de Abajo  · Melgar de Arriba  · Mojados  · Monasterio de Vega  · Montealegre de Campos  · Montemayor de Pililla  · Moral de la Reina  · Moraleja de las Panaderas  · Morales de Campos  · Mota del Marqués  · Mucientes  · Muriel  · Nava del Rey  · Nueva Villa de las Torres  · Olivares de Duero  · Olmedo  · Olmos de Esgueva  · Olmos de Peñafiel  · Palazuelo de Vedija  · Pedrajas de San Esteban  · Pedrosa del Rey  · Pesquera de Duero  · Peñafiel  · Peñaflor de Hornija  · Piña de Esgueva  · Piñel de Abajo  · Piñel de Arriba  · Pollos  · Portillo  · Pozal de Gallinas  · Pozaldez  · Pozuelo de la Orden  · Puras  · Quintanilla de Arriba  · Quintanilla de Onésimo  · Quintanilla de Trigueros  · Quintanilla del Molar  · Ramiro  · Renedo de Esgueva  · Roales de Campos  · Robladillo  · Roturas  · Rubí de Bracamonte  · Rueda  · Rábano  · Saelices de Mayorga  · Salvador de Zapardiel  · San Cebrián de Mazote  · San Llorente  · San Martín de Valvení  · San Miguel del Arroyo  · San Miguel del Pino  · San Pablo de la Moraleja  · San Pedro de Latarce  · San Pelayo  · San Román de Hornija  · San Salvador  · San Vicente del Palacio  · Santa Eufemia del Arroyo  · Santervás de Campos  · Santibáñez de Valcorba  · Santovenia de Pisuerga  · Sardón de Duero  · Serrada  · Siete Iglesias de Trabancos  · Simancas  · Tamariz de Campos  · Tiedra  · Tordehumos  · Tordesillas  · Torre de Esgueva  · Torre de Peñafiel  · Torrecilla de la Abadesa  · Torrecilla de la Orden  · Torrecilla de la Torre  · Torrelobatón  · Torrescárcela  · Traspinedo  · Trigueros del Valle  · Tudela de Duero  · Urones de Castroponce  · Urueña  · Valbuena de Duero  · Valdearcos de la Vega  · Valdenebro de los Valles  · Valdestillas  · Valdunquillo  · Valladolid  · Valoria la Buena  · Valverde de Campos  · Vega de Ruiponce  · Vega de Valdetronco  · Velascálvaro  · Velilla  · Velliza  · Ventosa de la Cuesta  · Viana de Cega  · Villabaruz de Campos  · Villabrágima  · Villabáñez  · Villacarralón  · Villacid de Campos  · Villaco  · Villafrades de Campos  · Villafranca de Duero  · Villafrechós  · Villafuerte  · Villagarcía de Campos  · Villagómez la Nueva  · Villalar de los Comuneros  · Villalba de la Loma  · Villalba de los Alcores  · Villalbarba  · Villalán de Campos  · Villalón de Campos  · Villamuriel de Campos  · Villanubla  · Villanueva de Duero  · Villanueva de San Mancio  · Villanueva de la Condesa  · Villanueva de los Caballeros  · Villanueva de los Infantes  · Villardefrades  · Villarmentero de Esgueva  · Villasexmir  · Villavaquerín  · Villavellid  · Villaverde de Medina  · Villavicencio de los Caballeros  · Villán de Tordesillas  · Viloria  · Wamba  · Zaratán
Registres d'autoritat
Bases d'informació