Khi del Cigne

Khi del Cigne
Tipus	estel de tipus S, Variable Mira, màser astrofísic, estrella que presenta línies d'emissió, estrella variable de període llarg i font propera a infrarrojos
Tipus espectral (estel)	S6-9/1-2e[1]
Constel·lació	Cigne
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	159,525 pc [2]
Magnitud aparent (V)	4,24 (banda V)[3]
Paral·laxi	6,2686 mas[2]
Moviment propi (declinació)	−41,239 mas/a [2]
Moviment propi (ascensió recta)	−24,085 mas/a [2]
Velocitat radial	1,6 km/s[4]
Ascensió recta (α)	19h 50m 33.9213s[2]
Declinació (δ)	32° 54' 50.5755''[2]
Catàlegs astronòmics
GSC 02673-04643 (GSC) 2MASS J19503392+3254509 (2MASS) HD 187796 (Henry Draper Catalogue) HIP 97629 (Catàleg Hipparcos) HR 7564 (Catàleg d'Estrelles Brillants) SAO 68943 (Catàleg SAO) IRAS 19486+3247 (IRAS) χ Cyg (nomenclatura de Bayer) BD+32 3593 (Bonner Durchmusterung) CCDM J19505+3254A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) GC 27481 (Catàleg General de Boss) GCRV 12201 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 97629 (Hipparcos Input Catalogue) IDS 19468+3240 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) IRC +30395 (Two-Micron Sky Survey) JP11 3144 (JP11) PLX 4673 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PLX 4673.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PPM 83661 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 2465 (RAFGL) TYC 2673-4643-1 (Catàleg Tycho) UBV 21439 (UBV) chi Cyg (Catàleg General d'Estrelles Variables) WDS J19506+3255A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) UCAC2 43322008 (Second USNO CCD Astrograph Catalog) [LFO93] 1948+32 (CO and HCN observations of circumstellar envelopes. A catalogue - mass loss rates and distributions) WEB 17165 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR3 2034702312280673792 (Gaia DR3) TIC 83403878 (TESS Input Catalog) AAVSO 1946+32 (AAVSO) AG+32 1840 (AGK3U)

Khi del Cigne (χ Cygni) és un estel variable en la constel·lació del Cigne.^[5] La seva lluentor oscil·la entre magnitud aparent +3,30 i +14,20, el major canvi de lluminositat conegut en un estel si s'exceptuen les explosions o esclats.^[6] L'astrònom Gottfried Kirch va descobrir la seva variabilitat en 1687, quan al juliol d'aquest any va observar que l'estel havia desaparegut del cel, i no va ser visible de nou fins al mes d'octubre.^[7] Recentment, entre juliol i agost de 2005, la seva lluentor va aconseguir magnitud 3,8 d'acord amb diversos informes de l'AAVSO, la qual cosa constituiria la seva lluentor màxima en els últims 148 anys.^[8]

A una distància aproximada de 346 anys llum del Sistema solar, Khi Cygni és una variable Mira amb un període de pulsació de 408,05 dies. Amb una temperatura igual o inferior a 3000 K, és unes 3000 vegades més lluminosa que el Sol. Té un radi 300 vegades més gran que el radi solar, comparable a l'òrbita del planeta Mart.^[9]

En envellir les variables Mira, poden bombar carboni del seu nucli cap a la superfície, augmentant la proporció d'aquest element enfront del d'oxigen. En estels normals com el Sol, la proporció d'oxigen és molt major que la de carboni, mentre que en els anomenats estels de carboni —com La Superba (Y Canum Venaticorum)—, la proporció és inversa. Khi Cygni, estel del rar tipus espectral S (S6), està a mig camí entre ambdues, sent les proporcions de carboni i oxigen similars.

Igualment destaca el seu alt contingut en zirconi, a conseqüència del procés-s que té lloc en aquesta classe d'estels. La seva evolució l'anirà conduint definitivament cap a un estel de carboni.^[9]

Vegeu també

• Llista d'estrelles variables
• Estel de tipus S

Referències