John Brinkley
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1763 Suffolk (Anglaterra) |
| Mort | 14 setembre 1835 (71/72 anys) Dublín |
| Sepultura | Capella del Trinity College (Dublín) 53° 20′ 40″ N, 6° 15′ 30″ O / 53.34444°N,6.25833°O / 53.34444; -6.25833 |
| Dades personals | |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | Universitat de Cambridge |
| Activitat | |
| Ocupació | Astronomia Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Dublín Observatori de Dunsink Astrònom reial d'Irlanda Bisbe de Cloyne |
| Membre de | |
| Professors | Nevil Maskelyne |
| Alumnes | William Rowan Hamilton |
| Influències | Nevil Maskelyne |
| Influències en | William Rowan Hamilton |
| Família | |
| Cònjuge | Esther Weld |
| Fills | John, Matthew, Sarah-Jane |
Premis Medalla Copley | |
John Mortimer Brinkley (ca 1766-1835), fou un astrònom i matemàtic anglès, que va viure a Irlanda i va ser, també, bisbe de l'Església d'Irlanda.
Vida i Obra
John Brinkley, de família humil, va estudiar a la Universitat de Cambridge on es va graduar amb honors el 1788.[1] Mentre estudiava, també va estar treballant a l'observatori de Greenwich, com assistent de Nevil Maskelyne, l'astrònom reial.
De 1788 a 1792 va ser fellow del Caius College (Cambridge), mentre obtenia el seu títol de Master of Arts i era ordenat diaca de la catedral de Lincoln.
El 1792, i per recomanació de Maskelyne, Brinkley va ser nomenat professor d'astronomia del Trinity College (Dublín), càrrec que portava aparellada la direcció de l'observatori astronòmic de Dunsink.
A Dublín va liderar, juntament amb Bartholomew Lloyd, una reforma completa de l'ensenyament universitari, que va propiciar l'aparició en el segle xix de diferents onades de prestigiosos científics.[2]
El 1799 va publicar les Synopsis of Astromical Lectures que seria la base del seu llibre de text més important: The Elements of Astronomy, publicat el 1808 i reeditat el 1813.[3]
El 1810, va publicar els resultats del seus estudis sobre la paral·laxi anual d'alfa de Lira, que va establir en 2,52 segons. Tot i que el seu resultat era incorrecte, va encetar una productiva polèmica sobre la precisió dels instruments astronòmics. Va rebre la medalla Copley per aquest treball.[4]
El 1826, en ser nomenat bisbe de Cloyne, va deixar els seus càrrecs docents i astronòmics. Tot i així, el 1831 va ser nomenat primer president de la Royal Astronomical Society per dos anys. Brinkley va rebre nombroses distincions: medalla Copley (1824), fellow de la Royal Society (1803), president de la Royal Irish Academy (1822), càrrec que va mantenir fins a la seva mort el 1835.
Referències
Bibliografia
- Croarken, Mary. «Brinkley, John». A: Hockey, Thomas (ed.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). New York: Springer, 2007, p. 170. ISBN 9780387304007.
- McMillan, Norman D. «Organisation and Achievements of Irish Astronomy in the Nineteenth Century- Evidence for a "Network"» (en (anglès)). Irish Astronomical Journal, Vol. 19, Num. 3&4, 1990, pàg. 101-118. ISSN: 0021-1052.
- Wayman, Patrick A. «Rev. John Brinkley and Sir James South» (en (anglès)). Irish Astronomical Journal, Vol. 17, Num. 3, 1986, pàg. 378-382. ISSN: 0021-1052.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Brinkley» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «John Brinkley». The Royal Observatory Greenwich. [Consulta: 30 gener 2016].
