Haloragals
Haloragales  | |
|---|---|
 llapó anguilenc | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Fílum | Magnoliophyta |
| Classe | Magnoliopsida |
| Ordre | Haloragales Link, 1829 |
| Famílies | |
| |
Haloragals és un tàxon de dicotiledònies i és el nom botànic d'un ordre de plantes amb flors que va ser utilitzat pel sistema de classificació de Cronquist i abandonat en els sistemes de classificació actuals (com l'APG 1998; el seu successor APG II 2003; i el més actualitzat APW).[1][2][3]
Taxonomia
En el sistema de classificació de Cronquist, de 1981, l'ordre pertanyia a la subclasse Rosidae i era composta per dues famílies:[4]
- Haloragaceae (la majoria de les espècies, 9 gèneres, (inclou Myriophyllum) avui en dia en l'ordre Saxifragals)
- Gunneraceae (només un gènere, sud-americà, Gunnera, avui en dia en l'ordre Gunnerales, una ordre basal de eudicotiledònies)
Actualment (APG, APG II, APW) l'ordre ja no s'utilitza.[5][6]
Característiques
Herbàcies. Periant reduït o nul, estilets lliures; llavors amb endosperma. Fruits indehiscents. Hermafrodites i unisexuades. Ovari infernal amb diversos lòculs; amb un òvul per lòcul. La majoria aquàtiques o relacionades amb medis molt humits. Hidrofília i anemofilia secundària.
Referències
- ↑ Cronquist, A. 1981. An integrated system of classificacion of flowering plants. Columbia University Press, Nueva York.
- ↑ Angiosperm Phylogeny Group. 1998. An ordinal classification for the families of flowering plants. Ann Misouri Bot. Gard. 85: 531-553.
- ↑ Stevens, P. F. 2001 Angiosperm Phylogeny Website, versão 7 (maio 2006) e actualizado regularmente desde então.
- ↑ Cronquist, A. 1981. An integrated system of classificacion of flowering plants. Columbia University Press, Nueva York.
- ↑ Angiosperm Phylogeny Group. 1998. An ordinal classification for the families of flowering plants. Ann Misouri Bot. Gard. 85: 531-553.
- ↑ «Angiosperm Phylogeny Website». [Consulta: 11 juliol 2021].
