Guido Stampacchia

Guido Stampacchia

(1969)
Biografia
Naixement	26 març 1922 Nàpols (Itàlia)
Mort	27 abril 1978 (56 anys) 15è districte de París (França)
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
President de la Unió Matemàtica Italiana 1968 – 1974 ← Giovanni Ricci – Enrico Magenes →
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de Nàpols Frederic II (1945–1945) Scuola Normale Superiore de Pisa (1940–1943) Liceo Ginnasio G.B. Vico (–1940)
Director de tesi	Renato Caccioppoli
Activitat
Camp de treball	Càlcul de variacions, teoria d'equacions diferencials, anàlisi matemàtica, anàlisi funcional, equació diferencial en derivades parcials i matemàtiques
Lloc de treball	Pisa Gènova Roma
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Scuola Normale Superiore de Pisa (1970–1978) Universitat de Roma La Sapienza (1968–1970) Universitat de Gènova (1952–1968) Universitat de Nàpols Frederic II (1949–1952) Universitat de Nàpols Parthenope (1945–1949)
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (1968–)
Professors	Leonida Tonelli
Alumnes	Haïm Brezis
Obra
Obres destacables Teorema de Stampacchia
Estudiant doctoral	Livio Piccinini, Vieri Benci, Giovanni Troianiello, Alberto Tesei i Lucio Boccardo
Família
Cònjuge	Sara Naldini
Pares	Emanuele Stampacchia i Giulia Campagnano
Premis (1966)  Premi Feltrinelli

Guido Stampacchia (Nàpols, 26 de març de 1922 - 15è districte de París, 27 d'abril de 1978) va ser un matemàtic italià.

Stampacchia va néixer a Nàpolsd en una família protestant per la banda paterna i jueva per la banda materna.^[1] El 1940, en acabar els estudis secundaris a Nàpols, va ingressar a la Scuola Normale Superiore de Pisa per estudiar matemàtiques, essent deixeble de Leonida Tonelli.^[2] Després d'una interrupció dels estudis per la Segona Guerra Mundial, es va graduar a la universitat de Nàpols el 1945 i els anys següents va ser professor del Istituto Universitario Navale (actual universitat Parthenope) i a la propia universitat de Nàpols.^[3] El 1952 guanya per oposició una càtedra a la universitat de Gènova i el 1968 es trasllada a la universitat de Roma La Sapienza. Finalment, el 1970 passar a ser professor a la Scuola Normale Superiore.^[4] Va morir el 1978 mentre feia de professor visitant a París.

Stampacchia va publicar una vuitantena^[5] d'articles científics^[6] sobre càlcul de variacions, equacions diferencials i anàlisi funcional. Entre les seves aportacions més notables es compten un mètode per a resoldre el problema de Dirichlet^[7] i el teorema que porta el seu nom.

Referències

Bibliografia

• Boccardo, Lucio «The summability of solutions to variational problems since Guido Stampacchia» (en anglès). Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales - Serie A. Matemáticas, Vol. 97, NUm. 3, 2003, pàg. 413-421. ISSN: 1578-7303.
• Carbone, Luciano; Enea, Maria Rosaria; Palladino, Nicla «Il Fondo Stampacchia» (en italià). Rendiconto dell’Accademia delle Scienze Fisiche e Matematiche, Vol. 86, NUm. 1, 2019, pàg. 165-198. ISSN: 0370-3568.
• De Angelis, Pasquale L.; Sbordone, Carlo. Matematici all'Istituto universitario navale: 1926-1976 (en italià). RCE, 1999. 
• Giannessi, Franco; Maugeri, Antonino. Variational Analysis and Applications (en anglès). Springer, 2005. ISBN 978-0387-24209-5. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Guido Stampacchia» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Muñoz García, Amelia. «Guido Stampacchia, padre fundador de las desigualdades variacionales» (en castellà). Radio Sefarad. [Consulta: 22 març 2023].
• «Le carte scientifiche di Guido Stampacchia donate alla Federico II di Napoli» (en italià). Scuola Normale Superiore, 2019. [Consulta: 22 març 2023].
• «La (Breve) Guida di Stampacchia» (en italià). Istituto per le Applicazioni del Calcolo. [Consulta: 22 març 2023].