Fernando de Liñán y Zofio
Biografia | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 19 abril 1930 ![]() Madrid ![]() | ||||||||||||||||
Mort | 27 abril 2011 ![]() Madrid ![]() | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid ![]() | ||||||||||||||||
Ocupació | economista, polític ![]() | ||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||
Cònjuge | Teresa de Amusátegui de la Cierva | ||||||||||||||||
Premis
|
Fernando de Liñán y Zofio (Madrid, 19 d'abril de 1930 - 27 d'abril de 2011) fou un polític espanyol, ministre durant els darrers anys del franquisme.
Biografia
Llicenciat en Ciències Exactes i en Ciències Econòmiques. El 1959 treballà com a professor a l'Escola Nacional d'Administració Pública i en la secretaria general tècnic de la Presidència del Govern. Posteriorment fou subsecretari general de la Comissaria del Plan de Desarrollo, i el 1965 en fou nomenat director general.[1] El 1967 fou nomenat procurador en Corts com a Consejero Nacional.[2] Fou nomenat Director general de Política Interior i Assistència Social en 1969. En juny de 1973 Luis Carrero Blanco el va incorporar al seu gabinet com a ministre d'Informació i Turisme, tot i que d'antuvi tenia pensat donar-li la cartera de Governació.[3] Després de la mort de Carrero Blanco és destituït i passaria a ocupar la presidència d'Aviaco.[4] Després va exercir la seva activitat a l'empresa privada.
Havia estat nomenat Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem i havia rebut la Creu de Carles III.[5]
Referències
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Alfredo Sánchez Bella | Ministeri d'Informació i Turisme![]() 1973- 1974 | Succeït per: Pío Cabanillas Gallas |