Eleccions al Parlament Europeu de 2024

Aquest article o secció tracta sobre unes eleccions actualment en curs. La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.

Eleccions al Parlament Europeu de 2024
← 2019
Data	juny 2024
Tipus	eleccions al Parlament Europeu
Càrrec a elegir	720 diputat al Parlament Europeu ≈ X legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys
Lloc web	elections.europa.eu
Resultat de la votació
EPP  — Ursula von der Leyen 0 Diputat 172 → PES  — Nicolas Schmit 0 Diputat 147 → RE  — Marie-Agnes Strack-Zimmermann, Valérie Hayer, Sandro Gozi coalició política Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, Partit Demòcrata Europeu, Renaixement 0 Diputat ID Parti  — Anders Primdahl Vistisen 0 Diputat 60 → European Greens  — Bas Eickhout, Terry Reintke 0 Diputat 57 → ECR Party 0 Diputat 45 → PEL  — Walter Baier 0 Diputat 20 → EFA  — Maylis Roßberg, Raül Romeva i Rueda 0 Diputat 11 → Pirates  — Anja Hirschel, Marcel Kolaja 0 Diputat 4 → APEU 0 Diputat 3 → Moviment Polític Cristià Europeu  — Valeriu Ghilețchi 0 Diputat 3 → Volt  — Damian Boeselager, Sophie in 't Veld 0 Diputat 1 →
Elecció del president de la Comissió Europea 2024
President de la Comissió Europea

Les eleccions al Parlament Europeu de 2024 van tenir lloc entre el 6 i el 9 de juny de 2024 a tots els estats membres de la Unió Europea, per donar lloc a la X legislatura europea.^[1] S'hi van triar per sufragi universal, directe, lliure i secret els eurodiputats que integraran l'Eurocambra i que representaran els ciutadans europeus en el període comprès des de 2024 a 2029. Aquesta cambra serà la responsable de nomenar el president de la Comissió Europea, a proposta del Consell Europeu en funció dels resultats de les eleccions, per majoria qualificada.^[2]

El nombre de diputats previstos per a la X legislatura del Parlament Europeu es de 720 escons, repartint-se els 73 que tenia el Regne Unit, després de la seva sortida de la Unió Europea, entre diversos països com Espanya, França, Itàlia i Països Baixos i reservant-se 31 escons per a futures ampliacions de la Unió.^[3][4]

El PPE s'hi va imposar globalment a la Unió, Espanya, Illes Balears i País Valencià. El PSE va quedar segon i es va imposar a Catalunya, mentre que l'extrema dreta d'ID Parti amb Reagrupament Nacional ho va fer a França i Catalunya del Nord.^[5][6]

Aspectes rellevants

Nova llei electoral europea

El 7 de juny de 2018, el Consell Europeu va acordar canviar la llei electoral de la Unió Europea i resignar les velles normatives electorals, datades de 1976. L'objectiu de la reforma era augmentar la participació en les eleccions, la comprensió de la seva importància i rellevància en l'àmbit europeu i evitar vots irregulars sense menyscabar les tradicions constitucionals i electorals dels estats membres.^[7][8][9]

Les disposicions incloïen un llindar obligatori d'entre el 2% i el 5% per a les circumscripcions amb més de 35 escons, normes per evitar que els votants poguessin votar a diversos països, introducció del vot pels ciutadans europeus que visquin fora de les fronteres de la unió i visualització dels partits polítics europeus, així com l'establiment d'un termini de 12 setmanes perquè proclamin els seus candidats.

Si bé, les eleccions europees de 2019 es van dur a terme d'acord amb les regles anteriors, ja que no tots els estats membres van ratificar la nova normativa, entre ells els afectats pel llindar mínim. De cara a les eleccions del 2023, la reforma encara ha de ser ratificada per Espanya mentre que Alemanya ha aprovat el llindar del 2% de cara a la contesa electoral de 2029.^[10][11]

Això sí, el Parlament Europeu vol ampliar encara més la reforma de 2018, i va proposar una nova llei electoral que contindria, entre les seves disposicions, la tria de 28 escons en llistes transnacionals dels partits polítics europeus. Si bé, aquesta normativa encara ha de ser ratificada per unanimitat pel Consell Europeu.^[12]

Dubtes amb el sistema del Spitzenkandidat

En el període previ a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 es va presentar un nou sistema informal per a la selecció del president de la Comissió Europea que dictava que el grup del partit que obtingués més escons faria que el seu candidat principal esdevingués president de la Comissió. Aquell any, el candidat del Grup del Partit Popular Europeu, Jean-Claude Juncker, va ser nomenat i elegit president de la Comissió Europea.

A les eleccions del 2019, es va intentar mantenir el sistema, amb el nomenament de Manfred Weber com a candidat del Partit Popular Europeu i Frans Timmermans com a candidat del Partit dels Socialistes Europeus, fins i tot amb debats televisats entre ells. Si bé, una vegada constituït el Parlament Europeu, el Consell Europeu, liderat pel president francès Emmanuel Macron, es va negar a proposar al candidat popular, així com als candidats socialista i liberal, per proposar a l'alemanya Ursula von der Leyen, que ni tan sols es va presentar a les eleccions.^[13]

Després d'aquest fracàs, diversos sectors dels partits europeus i el Parlament Europeu van suggerir canviar el sistema de cara a les eleccions del 2023, si bé, no es va fer cap aprovació que possibilites el canvi en aquesta contesa electoral. Per tant, i amb el mateix sistema, el Partit Popular Europeu,^[14] el Partit dels Socialistes Europeus,^[15] el Partit Verd Europeu,^[16] el Partit de l'Esquerra Europea i l'Aliança Lliure Europea van anunciar que nomenarien al seu candidat,^[17][18] mentre el Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus i el Partit Identitat i Democràcia van rebutjar fer-ho.^[19]

Desacords al Partit Popular per la relació amb conservadors i extrema dreta

S'espera que les eleccions d'aquest mandat siguin una de les eleccions més polèmiques en la història del Parlament Europeu, donat l'augment dels partits d'extrema dreta en les enquestes. Davant aquest escenari, una part del Partit Popular Europeu va decidir apostar per apropar posicions amb el Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, liderat per la presidenta italiana Giorgia Meloni.^[20]

Aquest sector del Partit Popular Europeu, així com la mateixa Meloni, plantejava la possibilitat d'un acord preelectoral, o una vegada passades les eleccions, entre el Partit Popular i els Conservadors per repartir-se la major part del pastís europeu, que necessitaria els liberals o de l'extrema dreta d'Identitat i Democràcia, amb una única línia vermella del seu president Manfred Weber, que donin suport a Israel i Ucraïna en les seves guerres.^[21][22]

Si bé, una altra part dels partits integrats a la família popular ho rebutjava, ja que incomoda la presència als Conservadors d'alguns partits considerats antidemocràtics per una part dels populars, com el polonès Llei i Justícia. Aquests partits aposten per mantenir el llarg equilibri que han suposat els acords postelectorals entre populars, socialistes i liberals per la presidència de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, entre altres nomenaments.^[23]

Petició de retirar a Hongria els seus drets de vot a la Unió

El 18 de gener de 2024, el plenari del Parlament Europeu va votar a favor d'una resolució no vinculant que exigeix a la Comissió Europea que consideri retirar a Hongria els seus drets de vot de la Unió Europea, amb 305 vots a favor i 104 en contra.^[24] En aquesta resolució es considera a Hongria com un "règim híbrid d'autocràcia electoral" des de 2022 i adverteix que, d'acord amb l'article 7.1 del Tractat de la Unió Europea, es corre el risc clar d'una violació greu del mateix tractat.^[25][26]

Guerres a Ucraïna i Gaza

L'escalada en la Guerra russo-ucraïnesa que va suposar la Invasió russa d'Ucraïna del 2022, començada l'any 2022, i la guerra entre Israel i Gaza, iniciada el 2023, van ser un dels temes d'actualitat més importants de les eleccions europees. Mentre el suport a Ucraïna ha sigut quasi unànime dins la Unió Europea, que va sancionar a Vladímir Putin i els seus aliats i va accelerar els processos d'adhesió a la Unió Europea de països propers al conflicte,^[27][28][29] el suport a Israel no ha sigut tan contundent, i si bé a l'inici del conflicte si va ser majoritari,^[30] el pas de les setmanes va fer créixer la solució de dos estats, especialment en països com Espanya o Bèlgica.^[31][32][33] Pocs dies abans de l'inici de la campanya electoral, Espanya, Noruega i Irlanda van anunciar que donarien reconeixement a l'estat palestí.^[34]

Ambdós conflictes també van ser crucials dins les famílies europees en els mesos previs a les eleccions. Per al Partit Popular Europeu, el suport a Israel i Ucraïna era una línia vermella per qualsevol pacte posterior a les eleccions,^[22] mentre el Partit dels Socialistes Europeus va advertir de sanció o expulsió al partit eslovac Direcció - Socialdemocràcia, liderat per Robert Fico, per les seves proclames contra el suport a Ucraïna i els seus posicionaments xenòfobs i homòfobs, en la línia dels països que donen suport a Rússia en el conflicte.^[35]

El 15 de maig de 2024, a les portes de la campanya electoral oficial a tots els estats membre de la Unió Europea, Robert Fico fou ferit de gravetat per una arma de foc a Handlová per un escriptor eslovac Juraj Cintula en un atemptat amb motivació política.^[36] Tots els líders europeus, inclosa la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, van condemnar l'atemptat i van expressar el suport a Fico.^[37]

Escàndol de la influència russa

El 27 de març de 2024, Txèquia va sancionar el lloc de notícies "La veu d'Europa", afirmant que el lloc forma part d'una xarxa d'influència prorussa.^[38] L'endemà, el primer ministre belga Alexander De Croo, referint-se a les sancions durant un debat al parlament belga, va dir que Rússia havia assenyalat als diputats, però que també els hi va pagar.^[39] El 2 d'abril, el portal de notícies txec "Denik N" va informar, citant diversos ministres, que hi havia enregistraments d'àudio del polític alemany d'extrema dreta Petr Bystron, d'Alternativa per Alemanya (AfD), amb incriminació d'haver acceptat diners.^[40]

El 12 d'abril, es va saber que la fiscalia belga estava investigant si els polítics europeus van ser pagats per difondre la propaganda russa. A més de Bystron, la investigació també era dirigida a l'eurodiputat holandès Marcel de Graaff (FvD) i a l'eurodiputat alemany Maximilian Krah (AfD). Es creu que el polític i empresari ucraïnès Viktor Medvedchuk, que seria molt proper al president rus Vladímir Putin, és la persona darrere del portal de notícies "La Veu d'Europa".^[41]

Escàndol de corrupció de Qatar

L'escàndol de corrupció del Qatargate, que va començar el desembre de 2022, va desestabilitzar el Parlament Europeu després de la detenció de diversos diputats, entre ells Marc Tarabella, Andrea Cozzolino i Eva Kaili, que va ser desposseïda de la seva vicepresidència a la càmera. Altres sospitosos en el cas van ser Francesco Giorgi, l'assistent parlamentari de l'eurodiputat Andrea Cozzolino, Pier Antonio Panzeri, fundador de l'ONG Fight Impunity, Niccolo Figa-Talamanca, de l'ONG No Peace Without Justice, i Luca Visentini, cap de la Confederació Internacional de Sindicats.^{[42][43][44][45]}

Conflicte amb el Dia de Portugal

Les dates escollides per a les eleccions van entrar en conflicte amb un cap de setmana llarg a Portugal, on el 10 de juny se celebra el Dia de Portugal, festa nacional, que s'espera que faci baixar la participació, que ja va ser baixa a les Eleccions al Parlament Europeu de 2019 on es va situar en el 30,75% del total del cens.^[46] Malgrat l'intent dels líders portuguesos de trobar un compromís, no es va fer cap canvi a la data predeterminada del 6 al 9 de juny, ja que requeria la unanimitat per canviar-la.^[47]

Sistema electoral

373 milions de votants van poder triar 720 eurodiputats, repartits en funció de la població de cada estat, sent el de més escons Alemanya, amb 96 escons, seguit de França amb 81, mentre que Malta, Xipre i Luxemburg només n'obtenen sis cadascun.^[48] Els estats membre de la Unió Europea van triar, segons les seves lleis nacionals, quin sistema electoral usaven per a repartir els escons que tenien assignats. Per exemple, països com Espanya, Portugal, Alemanya o Grècia realitzen una circumscripció única mentre el Irlanda, França, Bèlgica o Itàlia dividien el seu territori en diverses circumscripcions per a elegir als candidats.

L'edat mínima de votació se situava en els 18 anys en gran part de la Unió Europea, amb l'excepció d'Alemanya, Àustria, Bèlgica i Malta, que la fixaven en 16 anys, Croàcia i Eslovènia que també la situaven en 16 anys si estaven treballant, Hongria en cas de tenir 16 anys i estar casat, i Grècia que la situava en 17 anys.^[49][50] Per a ser candidat, la xifra també se situava en els 18 anys excepte a Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Irlanda, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia, Estònia i Xipre que la fixaven en 21 anys, Romania que la fixava en 23 anys i Grècia i Itàlia que la situava en 25 anys.

Finalment, la barrera electoral també era diferent segons el país. 10 països no fixaven límit, Xipre el marcava en l'1,8%, Grècia en el 3%, Països Baixos en el 3,2% aproximadament, Àustria, Itàlia i Suècia en el 4%, Bèlgica, França, Txèquia, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia, Hongria, Romania i Croàcia el situaven en el 5% i Bulgària en el 5,9% aproximadament.

Estat membre	Edat de votació	Vot obligatori	Vot dels absents	Edat de candidatura	Circunsc.	Llindar mínim	Sistema electoral
							Llistes	Repartiment
Alemanya	16	No	Correu	18	1		Tancada	Sainte-Laguë
Àustria	16	No	Correu	18	1	4%	Semioberta	D'Hont
Bèlgica	16	Sí	Correu i per representació	21	3	5%	Semioberta	D'Hont
Bulgària	18	No		21	1	~5.9%	Semioberta	Hamilton
Croàcia	18	No		18	1	5%	Semioberta	D'Hont
Dinamarca	18	No	Correu	18	1		Oberta	D'Hont
Eslovàquia	18	No		21	1	5%	Semioberta	Hamilton
Eslovènia	18	No	Correu	18	1		Semioberta	D'Hont
Espanya	18	No	Correu	18	1		Tancada	D'Hont
Estònia	18	No	Correu i per representació	21	1		Oberta	D'Hont
Finlàndia	18	No	Correu	18	1		Oberta	D'Hont
França	18	No	Correu	18	1	5%	Tancada	D'Hont
Grècia	17	Sí		25	1	3%	Oberta	Hamilton
Hongria	18	No	Correu	18	1	5%	Tancada	D'Hont
Irlanda	18	No		21	3		Vot únic transferible
Itàlia	18	No		25	5	4%	Oberta	Hamilton
Letònia	18	No	Correu	21	1	5%	Oberta	Sainte-Laguë
Lituània	18	No	Correu	21	1	5%	Oberta	Hamilton
Luxemburg	18	Sí	Correu	18	1		Panachage	D'Hont
Malta	16	No		18	1		Vot únic transferible
Països Baixos	18	No	Correu i per representació	18	1	~3,2%	Semioberta	D'Hont
Polònia	18	No		21	1	5%	Oberta	D'Hont
Portugal	18	No		18	1		Tancada	D'Hont
Romania	18	No		23	1	5%	Tancada	D'Hont
Suècia	18	No	Correu	18	1	4%	Semioberta	Sainte-Laguë modificat
Txèquia	18	No		21	1	5%	Semioberta	D'Hont
Xipre	18	Sí		21	1	1,8%	Oberta	Hamilton

Nombre d'escons per elegir

Les eleccions de 2024 van repartir 720 diputats al Parlament Europeu en els 27 estats membres de la Unió Europea, 15 escons més dels que hi havia al final de la IX Legislatura del Parlament Europeu.^[4]

Distribució d'escons en les eleccions al Parlament Europeu de 2024 (en comparació amb la distribució post-Brexit)
Estat membre	Escons	Dif.		Estat membre	Escons	Dif.		Estat membre	Escons	Dif.
Alemanya	96			Grècia	21			Irlanda	14	1
França	81	2		Hongria	21			Croàcia	12
Itàlia	76			Portugal	21			Lituània	11
Espanya	61	2		Suècia	21			Letònia	9	1
Polònia	53	1		Àustria	20	1		Eslovènia	9	1
Romania	33			Bulgària	17			Estònia	7
Països Baixos	31	2		Finlàndia	15	1		Xipre	6
Bèlgica	22	1		Dinamarca	15	1		Luxemburg	6
Txèquia	21			Eslovàquia	15	1		Malta	6
								Total:	720	15

Dates de les eleccions

Les eleccions es van celebrar en diverses dates en els diversos estats membres de la Unió Europea, sempre dins del rang de quatre dies que acorda el Parlament Europeu, i que en aquesta ocasió va ser del dijous 6 al diumenge 9 de juny.^[1] Aquest va ser el calendari per a les eleccions de 2024:

6 de juny	7 de juny	8 de juny	9 de juny
Països Baixos.	Txèquia.		Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França metropolitana, Grècia, Hongria, Lituània, Luxemburg, Polònia, Portugal, Romania, Suècia i Xipre.
	Irlanda.	Circumscripció Ultramar de França, Letònia, Malta i Eslovàquia.
		Itàlia.

Escrutini

Fins a l'hora de tancament dels punts de votació del darrer estat de la Unió Europea, no es van poder donar a conèixer els resultats, encara que els col·legis electorals haguessin tancat dies abans.

Candidatures europees i candidats a la Comissió Europea

Els partits dels estats membre de la Unió Europea solen organitzar-se a través de partits polítics europeus. Per a ser un partit oficial, les agrupacions han de tenir una representació significativa en almenys una quarta part dels estats (actualment 7 països), respectar els valors i principis sobre els quals es funda la Unió Europea i haver participat en les eleccions europees, o haver manifestat la seva intenció de fer-ho.

Al final de la IX legislatura del Parlament Europeu, tenien presència un total de 15 partits polítics europeus, o aliances informals de partits polítics de la Unió Europea. El Partit Popular Europeu era el que més presència tenia, seguit del Partit dels Socialistes Europeus i del Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa. Uns altres, com Animal Politics EU, tenien només un representant.

A més, els partits polítics europeus formen els grups del Parlament Europeu. No obstant això, aquests grups no sempre corresponen totalment amb els partits, ja que sovint diversos partits polítics formen un únic grup o diputats d'un mateix partit formen part de grups diferenciats. Si bé, en aquestes eleccions el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa i el Partit Demòcrata Europeu, que formen part del grup Renovar Europa, junt amb el francès Renaixement, van decidir generar una plataforma electoral sota el nom "Renovar Europa Ara".

La majoria dels partits polítics europeus van nomenar candidats a president del Consell Europeu. Els dos principals partits, i els que més opcions tenien d'aconseguir la presidència, van nomenar l'actual presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, per part dels populars,^[51] i a Nicolas Schmit, per part dels socialistes.^[52] Uns altres van preferir nomenar dos candidats, com el Partit Verd Europeu amb Bas Eickhout i Terry Reintke o l'Aliança Lliure Europea amb Maylis Roßberg i Raül Romeva, o inclús un equip com Renovar Europa Ara, amb Marie-Agnes Strack-Zimmermann, Valérie Hayer i Sandro Gozi.

Partit Popular Europeu

• Candidata a presidenta: Ursula von der Leyen.
• Grup parlamentari: Grup del Partit Popular Europeu.
• Manifest: La nostra Europa.

El Partit Popular Europeu (PPE) agrupava final de legislatura a 84 partits d'estats membres de la Unió Europea i de fora d'aquesta, amb ideologies entorn de la democràcia cristiana, el conservadorisme, el conservadorisme liberal, el conservadorisme social, l'humanisme cristià i l'europeisme. La Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya, el Partit Popular d'Espanya i la Plataforma Cívica de Polònia van ser les principals forces del partit en la legislatura 2019-2024 del Parlament Europeu.^[53][54]

Quant a la candidatura per a presidir la Comissió Europea, la família popular va apostar dijous 7 de març de 2024, amb un 82% dels vots emesos, per l'actual presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen.^[51] L'elecció no va estar exempta de polèmica per les tensions internes al Partit Popular Europeu sobre l'agenda verda de la Unió Europea i els possibles pactes amb els partits ultraconservadors i d'ultradreta.^[55]

Partit dels Socialistes Europeus

• Candidat a president: Nicolas Schmit.
• Grup parlamentari: Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates.
• Manifest: L'Europa que volem.

El Partit dels Socialistes Europeus (PSE) agrupava en 2024 a 62 partits d'estats membres de la Unió Europea i de fora d'aquesta, amb ideologies socialdemòcrates, socialistes i laboristes. En la legislatura 2019-2024, el Partit Socialista Obrer Espanyol, el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya i el Partit Democràtic d'Itàlia van portar el pes del partit en el Parlament Europeu.^[53][54]

Si bé, des del 13 d'octubre de 2023, els partits Direcció - Socialdemocràcia i Veu - Socialdemocràcia d'Eslovàquia van ser suspesos de militància al partit, i expulsats del Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, pel seu acord amb el Partit Nacional Eslovac, considerat ultranacionalista i d'extrema dreta, per a la constitució d'un nou govern a l'estat.^[56]

Per a la presidència de la Comissió Europea, la família socialista va triar el 2 de març de 2024, a la ciutat italiana de Roma, al comissari europeu d'ocupació i drets socials, el luxemburguès Nicolas Schmit. El polític i economista, nascut a Differdange, és membre del Partit Socialista dels Treballadors i entre el desembre del 2013 fins al desembre del 2018, va ser ministre de Treball, Ocupació i Solidaritat al govern dirigit per Xavier Bettel, i va ser eurodiputat a la IX legislatura, des de la constitució i fins al seu nomenament com a comissari l'1 de desembre de 2020.^[52]

Renovar Europa

• Candidats a president: Equip Europa (Marie-Agnes Strack-Zimmermann, Valérie Hayer i Sandro Gozi).
• Grup parlamentari: Renovar Europa.
• Manifest: Renovar Europa ara (ALDE: La teva Europa, la teva llibertat | PDE: Reinventar Europa).

Els partits integrats al grup Renovar Europa (RE), el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) i el Partit Demòcrata Europeu (PDE), junt amb el francès Renaixement d'Emmanuel Macron, van decidir conformar una plataforma electoral conjunta sota el nom "Renovar Europa Ara".^[57] Dins les seves files es troben partits amb corrents ideològics com el socioliberalisme, el radicalisme, el liberalisme clàssic, el centrisme, el liberalisme conservador i el federalisme europeu.^[53][54]

Per a les institucions europees, no només per a la presidència de la Comissió Europea, es va proposar l'Equip Europa amb tres persones: la diputada alemanya del Bundestag i membre del Partit Democràtic Lliure Marie-Agnes Strack-Zimmermann per l'Aliança dels Liberals i Demòcrates, l'eurodiputada francesa Valérie Hayer per Renaixement, i l'eurodiputat italià Sandro Gozi pel Partit Demòcrata.^[57]

Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus

• Candidat a president: sense candidat.
• Grup parlamentari: Conservadors i Reformistes Europeus.
• Manifest: Manifest del partit.

El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) agrupava 20 partits de diversos països de tot el continent, d'ideologia conservadora, nacional conservadora, euroescèptica i anti federalista europea. En la legislatura 2019-2024, Germans d'Itàlia, Llei i Justícia de Polònia, Vox d'Espanya i el Partit Democràtic Cívic de Txèquia van portar el pes del partit en el Parlament Europeu.^[53][54]

De la mateixa manera que el Partit Identitat i Democràcia, els Conservadors i Reformistes es van negar a proclamar candidat a la presidència de la Comissió Europea per divergències sobre el sistema del Spitzenkandidat.^[19][58][59]

Partit Verd Europeu

• Candidats a president: Bas Eickhout i Terry Reintke.
• Grup parlamentari: Els Verds/Aliança Lliure Europea.
• Manifest: Coratge per canviar.

El Partit Verd Europeu (PVE) agrupava abans de les eleccions a 42 partits ecologistes nacionals de diversos estats de tot el continent. Té com a arrel ideològica les polítiques verdes com la responsabilitat ambiental, la llibertat individual, la democràcia, la diversitat, la justícia social, la igualtat de gènere, un desenvolupament sostenible global, i la no-violència. En la IX legislatura van ser l'Aliança 90/Els Verds d'Alemanya i Europa Ecologia-Els Verds de França els partits més grans al Parlament Europeu.^[53][54]

Per a la presidència de la Comissió Europea el partit va tornar a apostar per una dupla d'un home i una dona, que van ser escollits el 3 de març al congrés de Lió (França). Per segona vegada Bas Eickhout, nascut en Groesbeek i membre de l'Esquerra Verda dels Països Baixos, va guanyar entre els homes amb el 57% dels vots mentre que Terry Reintke, nascuda a Gelsenkirchen i membre d'Aliança 90/Els Verds d'Alemanya, ho va fer amb entre les dones amb el 55,2%.^[60]

Identitat i Democràcia

• Candidat a president: sense candidat.
• Grup parlamentari: Identitat i Democràcia.
• Manifest: sense manifest conjunt.

El Partit Identitat i Democràcia (ID) integrava a 11 partits polítics de 10 estats de la Unió Europea. La seva ideologia gira entorn de l'euroescepticisme, l'ultranacionalisme i l'extrema dreta. Els partits amb més força dins de l'Eurocambra abans de les eleccions eren el Reagrupament Nacional de França, la Lega per Salvini Premier d'Itàlia i l'Alternativa per Alemanya.^[53][54]

Si bé, una vegada començada la campanya electoral, el Grup Identitat i Democràcia va decidir expulsar a l'Alternativa per Alemanya després d'unes declaracions de Maximilian Krah, cap de llista del partit, afirmant que a l'organització nazi Schutzstaffel (SS) no tots eren criminals. A aquestes declaracions es va sumar l'inici de la investigació a Krah, junt amb el seu número dos Petr Bystrom, per suposadament rebre diners de Rússia.^[61]

De la mateixa manera que el Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, Identitat i Democràcia es van negar a proclamar candidat a la presidència de la Comissió Europea per divergències sobre el sistema del Spitzenkandidat.^[19][58][59]

Partit de l'Esquerra Europea

• Candidat a president: Walter Baier.
• Grup parlamentari: L'Esquerra en el Parlament Europeu.
• Manifest: El nostre moment.

El Partit de l'Esquerra Europea (PEE) agrupava 45 partits de diversos països de la Unió Europea i de la resta del continent, tant de ple dret com observadors. La formació és considerada d'esquerra anticapitalista europea, sent principalment dels corrents comunistes i socialistes democràtics. La principal força al Parlament Europeu durant la legislatura 2019-2024 va ser L'Esquerra d'Alemanya.^[53][54]

Per a la candidatura a la presidència de la Comissió Europea, l'assemblea del partit va escollir, el 24 de febrer de 2024 a Eslovènia, a Walter Baier, nascut a Viena, doctor en economia i durant més d'una dècada president del Partit Comunista d'Àustria.^[62]

Igual que a les eleccions europees de 2019, l'aliança europea Ara la Gent formada per diversos partits membres i observadors del Partit de l'Esquerra Europea, com el Bloc d'Esquerra de Portugal o França Insubmisa, de l'Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica, com l'Aliança Roja-Verda de Dinamarca i l'Aliança d'Esquerra de Finlàndia, junt amb el partit Podem d'Espanya i Euskal Herria Bildu, van promoure un manifest conjunt electoral, en aquest cas sota el nom "Europa per la gent".

Aliança Lliure Europea

• Candidat a president: Maylis Roßberg i Raül Romeva.
• Grups parlamentaris: Els Verds/Aliança Lliure Europea i Conservadors i Reformistes Europeus.
• Manifest: Una Europa per a tots.

L'Aliança Lliure Europea (ALE) agrupava en 2024 a 39 partits d'estats membres de la Unió Europea i de fora d'aquesta, per la defensa del dret d'autodeterminació, els drets humans, civils i polítics, així com la diversitat cultural i lingüística. Al final de la legislatura 2019-2024, tenien representació al Parlament Europeu la Nova Aliança Flamenca, Esquerra Republicana de Catalunya, el Bloc Nacionalista Gallec, el Partit de la Nació Corsa i la Unió Democràtica de Bretanya.^[53][54]

Per a la presidència de la Comissió Europea van nomenar en Raül Romeva d'Esquerra Republicana de Catalunya, nascut a Madrid i economista, doble doctor (en Relacions Internacionals i en Ciències de l'Educació i l'Esport), escriptor, analista i polític català represaliat per l'estat espanyol, i a na Maylis Roßberg de l'Associació de Votants de Schleswig Meridional.^[63]

Moviment Polític Cristià Europeu

• Candidat a president: Valeriu Ghilețchi.
• Grups parlamentaris: Grup del Partit Popular Europeu i Conservadors i Reformistes Europeus.
• Manifest: elevar. apoderar. involucrar.

El Moviment Polític Cristià Europeu (MPCE) integrava en 2024 a 29 partits polítics de països de la Unió Europea i la resta del continent. La seva ideologia gira entorn del catolicisme i el conservadorisme. Al final de la IX legislatura del Parlament Europeu tenien 5 representants dels partits Jobbik - Conservadors d'Hongria, Unió Cristiana i Partit Polític Reformat de Països Baixos, el Partit de les Famílies d'Alemanya i el Partit Nacional Conservador Romanès.^[53][54]

Per a la presidència de la Comissió Europea el partit va nomenar el seu president, el romanès moldau Valeriu Ghiletchi, pastor, enginyer i exmembre de la delegació moldava a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, on va arribar a ser vicepresident de la Comissió d'Assumptes Socials, Salut i Desenvolupament Sostenible.^[64]

Partit Pirata Europeu

• Candidat a president: Marcel Kolaja i Anja Hirschel.
• Grup parlamentari: Els Verds/Aliança Lliure Europea.
• Manifest: Programa comú europeu.

El Partit Pirata Europeu (Pirates) agrupa 23 partits de 19 països del continent europeu. La seva ideologia gira entorn dels drets humans, el dret d'accés a la informació, la democràcia directa i la transparència.^[65] Abans de les eleccions, els seus representants al Parlament Europeu eren el Partit Pirata de Txèquia, amb tres diputats, i el Partit Pirata d'Alemanya, amb un escó.^[53][54]

De cara a la presidència de la Comissió Europea el partit va nomenar, a l'assemblea general celebrada a Luxemburg el gener de 2024, a Marcel Kolaja del Partit Pirata de Txèquia, activista pels drets digitals i la innovació, i a la regidora d'Ulm Anja Hirschel, del Partit Pirata d'Alemanya.^[66][67]

Volt Europa

• Candidat a president: Damian Boeselager i Sophie in 't Veld.
• Grups parlamentaris: Els Verds/Aliança Lliure Europea i Renovar Europa.
• Manifest: Programa electoral "Moonshot".

Volt Europa és un partit paneuropeu amb presència a gran part dels estats membre de la Unió Europea i que va presentar llistes a 15 estats en aquestes eleccions. El partit es defineix de centre i aposta pel socioliberalisme, l'europeisme, el federalisme europeu, l'ecologisme i el progressisme.^[68] Abans de les eleccions estava representat per dos eurodiputats per Alemanya i Països Baixos.^[53][54]

Per a la presidència de la Comissió Europea, Volt Europa va escollir els seus dos parlamentaris de la IX legislatura del Parlament Europeu, l'holandesa Sophie in 't Veld, nascuda a Vollenhove i exmembre de Demòcrates 66, i l'alemany Damian Boeselager, filòsof i economista nascut a Frankfurt del Main.^[69]

Animal Politics EU

• Candidat a president: sense candidat.
• Grup parlamentari: L'Esquerra en el Parlament Europeu.
• Manifest: Els animals no poden votar, però tu sí!.

Animal Politics EU (APEU) es una organització política que agrupa a 6 partits polítics de 6 estats membres de la Unió Europea per la defensa dels drets dels animals i l'ecologisme. La coalició no va anunciar cap candidat a la presidència de la Comissió Europea i només disposava d'un representant al final de la IX legislatura del Parlament Europeu pel Partit pels Animals dels Països Baixos.^[53][54]

Campanya electoral

Alternativa per Alemanya (AfD) fou expulsat el 23 de maig del grup paneuropeu Identitat i Democràcia al Parlament Europeu després d'una sèrie d'escàndols que han danyat la seva popularitat.^[70]

Debats

El dijous 23 de maig es va celebrar a l'hemicicle del Parlament Europeu de Brussel·les el debat amb els cinc candidats a presidir la Comissió Europea: l'alemanya Ursula von der Leyen pel Partit Popular Europeu, el luxemburguès Nicolas Schmit pel Partit dels Socialistes Europeus, l'italià Sandro Gozi per Renovar Europa, l'alemany Terry Reintke pel Partit Verd Europeu i l'austríac Walter Baier pel Partit de l'Esquerra Europea, amb interpretació a les llengües oficials de la UE i a la llengua de signes internacional.^[71]

Resultats

Resultats globals

Partit polític europeu			MEP		%	Grup/s	MEP		%
		Partit Popular Europeu (PPE)				PPE	176	1	24,44%
		Unió Demòcrata Cristiana (CDU)	23	=	3,19%
		Partido Popular (PP)	22	9	3,06%
		Plataforma Cívica (PO)	21	9	2,92%
		Força Itàlia (FI)	8	1	1,11%
		Partit Nacional Liberal (PNL) [en coalició amb el Partit Socialdemòcrata]	8	2	1,11%
		Nova Democràcia (ND)	7	1	0,97%
		Unió Social Cristiana de Baviera (CSU)	6	=	0,83%
		Unió Democràtica Croata (HDZ)	6	2	0,83%
		Els Republicans (LR)	6	1	0,83%
		Partit Socialdemòcrata (PSD) [dins la coalició Aliança Democràtica]	6	=	0,83%
		Partit Popular d'Àustria (ÖVP)	5	2	0,69%
		Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària - Unió de Forces Democràtiques (GERB-SDS)	5	1	0,69%
		Partit Democràtic Eslovè (SDS)	4	1	0,56%
		Partit de la Coalició Nacional (KOK)	4	1	0,56%
		Fine Gael (FG)	4	1	0,56%
		Partit Moderat (M)	4	=	0,56%
		Crida Demòcrata Cristiana (CDA)	3	1	0,42%
		Unió Patriòtica - Democristians Lituans (TS-LKD)	3	=	0,42%
		Partit Nacionalista (PN)	3	1	0,42%
		Cristià Democràtic i Flamenc (CD&V)	2	=	0,28%
		Isamaa (I)	2	1	0,28%
		Nova Unitat (JV)	2	=	0,28%
		Partit Popular Social Cristià (CSV)	2	=	0,28%
		Partit Popular Polonès (PSL) [a la Coalición Tercera Via]	2	1	0,28%
		Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania (RMDSZ/UDMR)	2	=	0,28%
		TOP 09 [en la Coalició SPOLU]	2	=	0,28%
		Reagrupament Democràtic (DISY)	2	=	0,28%
		Els Compromesos (LE)	1	=	0,14%
		Partit Social Cristià (CSP)	1		0,14%
		Demòcrates per una Bulgària Forta (BD) [en coalició amb Continuem el Canvi]	1	=	0,14%
		Partit Popular Conservador (C)	1	=	0,14%
		Moviment Democràtic Cristià (KDH)	1	1	0,14%
		Nova Eslovènia (NSi)	1	=	0,14%
		Partit Popular Demòcrata Cristià (KDNP) [en coalició amb Fidesz - Unió Cívica Hongaresa]	1	=	0,14%
		Partit Popular del Tirol del Sud (SVP) -observador-	1	=	0,14%
		Centre Democràtic Social / Partit Popular (CDS-PP) [dins la coalició Aliança Democràtica]	1	=	0,14%
		Partit del Moviment Popular (PMP) [a l'Aliança Dreta Unida]	1	1	0,14%
		Demòcrata-Cristians (K)	1	1	0,14%
		Unió Democristiana–Partit Popular Txecoslovac (KDU–ČSL) [en la Coalició SPOLU]	1	1	0,14%
		Partit dels Socialistes Europeus (PSE)				S&D	139	2	19,31%
		Partit Democràtic (PD)	21	2	2,92%
		Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)	20	1	2,78%
		Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD)	14	2	1,94%
		Partit Socialdemòcrata (PSD) [en coalició amb el Partit Nacional Liberal]	11	2	1,53%
		Partit Socialista (PS) [a la coalició Despertar d'Europa]	10	4	1,39%
		Partit Socialista (PS)	8	1	1,11%
		Partit Socialdemòcrata d'Àustria (SPÖ)	5	=	0,69%
		Direcció - Socialdemocràcia (SMER) -suspès-	5	2	0,69%
		Partit Socialdemòcrata de Suècia (SAP)	5	=	0,69%
		Partit Socialdemòcrata de Croàcia (SDP)	4	=	0,56%
		Partit del Treball (PvdA) [en coalició amb Esquerra Verda]	4	2	0,56%
		Socialdemòcrates (A)	3	=	0,42%
		PASOK - Moviment pel Canvi (PASOK-KINAL)	3	1	0,42%
		Partit Laborista (PLM)	3	1	0,42%
		Nova Esquerra	3	2	0,42%
		Endavant (Vooruit)	2	1	0,28%
		Partit Socialista (PS)	2	=	0,28%
		Partit Socialista Búlgar (BSP)	2	3	0,28%
		Partit Socialdemòcrata (SDE)	2	=	0,28%
		Partit Socialdemòcrata de Finlàndia (SDP)	2	=	0,28%
		Partit Socialista Hongarès (MSZP)	2	1	0,28%
		Partit Socialdemòcrata de Lituània (LSDP)	2	=	0,28%
		Veu – Socialdemocràcia (HLAS) -suspès-	1		0,14%
		Socialdemòcrates (SD)	1	1	0,14%
		Partit Laborista (Lab)	1		0,14%
		Partit Socialdemòcrata «Harmonia» (SDP)	1	1	0,14%
		Partit Socialista dels Treballadors (LSAP)	1	=	0,14%
		Moviment per la Socialdemocràcia (EDEK)	1	=	0,14%
		Renovar Europa Ara (RE)				RE	74	17	10,28%
		Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE)					58	5	8,06%
		ANO 2011 (ANO)	7	1	0,97%
		Eslovàquia Progressista (PS)	6	4	0,83%
		Partit Democràtic Lliure (FDP)	5	=	0,69%
		Fianna Fáil (FF)	4	2	0,28%
		Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD)	4	1	0,55%
		Moviment Reformador (MR)	3	1	0,42%
		Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS)	3	1	0,42%
		Demòcrates 66 (D66)	3	1	0,42%
		Partit de Centre (C)	2	=	0,28%
		NEOS - La Nova Austria i Fòrum Liberal	2	1	0,28%
		Esquerra, Partit Liberal de Dinamarca (Venstre)	2	2	0,28%
		Partit del Centre (KESK)	2	=	0,28%
		Iniciativa Liberal (IL)	2		0,28%
		Unió Salvar Romania (USR) [a la coalició Dreta Unida]	2		0,28%
		Liberals i Demòcrates Flamencs (Open VLD)	1	1	0,14%
		Partit Socioliberal Danés (Radikale Venstre)	1	1	0,14%
		Partit del Centre Estonià (Kesk)	1	=	0,14%
		Partit Reformista Estonià (ER)	1	1	0,14%
		Unió dels Demòcrates i Independents (UDI)	1		0,14%
		Partit Popular Suec (SFP)	1	=	0,14%
		Desenvolupament de Letònia (Par!)	1	=	0,14%
		Partit de la Llibertat (LS)	1		0,14%
		Moviment Liberal (LP)	1	=	0,14%
		Partit Democràtic (DP)	1	1	0,14%
		Liberals (FL)	1	=	0,14%
		Partit Demòcrata Europeu (PDE)					8	3	1,11%
		Electors Lliures (FW)	3	1	0,42%
		Moviment Demòcrata (MoDem) [dins la coalició Necessitat d'Europa]	3	2	0,42%
		Partit Nacionalista Basc [dins la Coalició per una Europa Solidària]	1	=	0,14%
		Itàlia Viva (IV) [dins la coalició Necessitat d'Europa a territori francès]	1		0,14%
		Renaixement (RE), Horitzons i Agir [dins la coalició Necessitat d'Europa]	8	9	1,11%		8	9	1,11%
		Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE)				CRE	60	17	8,33%
		Germans d'Itàlia (FdI)	24	18	3,33%
		Llei i Justícia (PiS) [a la coalició Dreta Unida]	20	5	2,78%
		Vox	6	2	0,83%
		Demòcrates de Suècia (SD)	3	=	0,42%
		Partit Democràtic Cívic (ODS) [en la Coalició SPOLU]	3	1	0,42%
		Aliança Nacional (LNNK)	2	=	0,28%
		Acció Electoral dels Polonesos a Lituània - Aliança de Famílies Cristianes (LLRA–KŠS)	1	=	0,14%
		Partit Reformista d'Alternativa Democràtica (ADR)	1		0,14%
		Partit Identitat i Democràcia (ID)				ID	58	5	8,06%
		Reagrupament Nacional (RN)	30	7	4,17%
		Lliga (Lega)	8	21	1,11%
		Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ)	6	3	0,83%
		Partit per la Llibertat (PVV)	6	5	0,83%
		Interès Flamenc (VB)	3	=	0,42%
		Prou!	2		0,28%
		Partit Popular Danès (DF)	1	=	0,14%
		Partit Popular Conservador d'Estònia (EKRE)	1	=	0,14%
		Llibertat i Democràcia Directa (SPD)	1	1	0,14%
		Partit Verd Europeu (PVE)				Verds/ALE	42	12	5,83%
		Aliança 90/Els Verds (GRÜNE)	12	9	1,67%
		Europa Ecologia-Els Verds (EE-LV)	5	7	0,69%
		Esquerra Verda (GL) [en coalició amb el Partit del Treball]	4	1	0,56%
		Esquerra Verda (SF)	3	1	0,42%
		Europa Verda (EV) [dins la coalició Aliança de Verds i Esquerres]	3		0,42%
		Partit Verd (Gröna)	3	=	0,42%
		Els Verds - L'Alternativa Verda (Grünen)	2	1	0,28%
		Lliga Verda (VIHR)	2	1	0,28%
		Ecolo	1	1	0,14%
		Verd (Groen)	1	=	0,14%
		Podem! - Plataforma política	1		0,14%
		Vesna - Partit Verd	1		0,14%
		Catalunya en Comú (Comuns) [dins la coalició Sumar]	1	=	0,14%
		Progressistes	1		0,14%
		Unió de Demòcrates "Per Lituània"	1		0,14%
		Els Verds (Déi Gréng)	1	=	0,14%
		Partit de l'Esquerra Europea (PEE)				L'Esquerra	27	7	3,75%
		França Insubmisa (FI) -observador-	9	3	1,25%
		Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA)	4	2	0,55%
		L'Esquerra	3	2	0,42%
		Aliança d'Esquerra (VAS)	3	2	0,42%
		Esquerra Italiana (SI) [dins la coalició Aliança de Verds i Esquerres]	3		0,42%
		Bloc d'Esquerra (BE)	1	1	0,14%
		Aliança Roja-Verda (Ø)	1	=	0,14%
		Sortu (dins la candidatura Euskal Herria Bildu) [dins la coalició Ara Repúbliques] -observador-	1	=	0,14%
		Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia (KSČM) -observador- [a la coalició Stačilo!]	1	=	0,14%
		Partit Progressista del Poble Treballador (AKEL) -observador-	1	1	0,14%
		Aliança Lliure Europea (ALE)				Vers/ALE ECR	6	1	0,83%
		Nova Aliança Flamenca (N-VA)	3	=	0,42%
		Bloc Nacionalista Gallec [dins la coalició Ara Repúbliques]	1		0,14%
		Esquerra Republicana de Catalunya [dins la coalició Ara Repúbliques]	1	1	0,14%
		Més - Compromís (a la candidatura Compromís) [dins la coalició Sumar]	1		0,14%
		Volt Europa (Volt)					5	4	0,69%
		Volt Europa	5	4	0,69%
		Moviment Polític Cristià Europeu (MPCE)				PPE ECR	4	1	0,56%
		Partit de les Famílies d'Alemanya (Familie)	1	=	0,14%
		Partit Nacional Democristià Agrari (PNȚCD) [en coalició amb l'Aliança per a la Unió dels Romanesos]	1		0,14%
		Primer Letònia	1		0,14%
		Partit Polític Reformat (SGP)	1	=	0,14%
		Animal Politics EU (APEU)				L'Esquerra	2	1	0,28%
		Partit per la Protecció dels Drets Humans (Tierschutz)	1	=	0,14%
		Partit pels Animals (PvdD)	1	=	0,14%
		Partit Pirata Europeu (Pirates)				Verds/ALE	1	3	0,14%
		Partit Pirata de Txèquia (CPS)	1	2	0,14%
		Candidatures sense partit polític europeu					126		17,50%
		Alternativa per Alemanya (AfD)	15	4	2,08%
		Fidesz - Unió Cívica Hongaresa [en coalició amb el Partit Popular Demòcrata Cristià]	10	2	1,39%
		Moviment 5 Estrelles (M5E)	8	6	1,11%
		Tisza - Partit del Respecte i la Llibertat (TISZA)	7		0,97%
		Aliança Sahra Wagenknecht - Per la Raó i la Justícia (BSW)	6		0,83%
		Confederació de Llibertat i Independència	6		0,83%
		Reconquesta	5		0,69%
		Aliança per a la Unió dels Romanesos [en coalició amb el Partit Nacional Democristià Agrari]	5		0,69%
		Renaixement (Vazrazhdane)	3		0,42%
		S'ha Acabat la Festa	3		0,42%
		Plaça Pública (PP) [a la coalició Despertar d'Europa]	3		0,42%
		El Partit	2	=	0,28%
		Continuem el Canvi (PP) [en coalició amb Demòcrates per una Bulgària Forta]	2		0,28%
		República	2		0,28%
		Moviment Llibertat (Svoboda!)	2	=	0,28%
		Podem	2	1	0,28%
		Partit Comunista de Grècia (KKE)	2	=	0,28%
		Solució Grega (Elliniki Lisi)	2	1	0,28%
		Sinn Féin (SF)	2	=	0,28%
		Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB) SUBIR	2		0,28%
		SOS Romania	2		0,28%
		Partit de l'Esquerra (V) SUBIR	2	1	0,28%
		Batlles i Independents (STAN)	2		0,28%
		Jurament	2		0,28%
		Partit del Progrès (PDF)	1		0,14%
		Partit Ecològic Democràtic (ÖDP)	1	=	0,14%
		Partit del Treball de Bèlgica (PTB)	1		0,14%
		Partit dels Treballadors de Bèlgica (PVDA)	1	=	0,14%
		Existeix Tal Poble (ITN)	1		0,14%
		Moviment de la Pàtria (DP)	1		0,14%
		Aliança Liberal (LA)	1		0,14%
		Demòcrates de Dinamarca-Inger Støjberg (DD)	1		0,14%
		Els Moderats (M)	1		0,14%
		Junts per Catalunya [dins la coalició Lliures per Europa]	1	2	0,14%
		Sumar [dins la coalició Sumar]	1		0,14%
		Partit dels Finlandesos (PS)	1	1	0,14%
		Curs de Llibertat (PE)	1		0,14%
		Foni Logikis	1		0,14%
		Victoria (NIKI)	1		0,14%
		Moviment La Nostra Pàtria	1		0,14%
		Irlanda Independent	1		0,14%
		Llista Unida (AS)	1		0,14%
		Partit Lituà de Centre	1		0,14%
		Unió Lituana d'Agricultors i Verds (LVŽS)	1	1	0,14%
		Nou Contracte Social (NSC)	1		0,14%
		Polònia 2050 [a la Coalición Tercera Via]	1		0,14%
		Partit Comunista Portuguès (PCP) [a la Coalició Democràtica Unitària]	1	1	0,14%
		Demòcrates Units - Associació d'Independents [a la coalició Stačilo!]	1		0,14%
		Front Nacional Popular	1		0,14%
		Independent: Luke 'Ming' Flanagan	1	=	0,14%
		Independent: Michael Mc Namara	1		0,14%
		Independent: Nicolae Ștefănuță	1		0,14%
		Independent: Fidias Panayiotou	1		0,14%

Nota: Es comparen les dades amb el resultat de les eleccions de 2019 post-Brexit.

Resultats als Països Catalans

El Partit Popular Europeu s'hi va imposar globalment a Espanya, les Illes Balears i el País Valencià. El Partit dels Socialistes Europeus va quedar segon i es va imposar a Catalunya, mentre que l'extrema dreta del Partit Identitat i Democràcia amb Reagrupament Nacional ho va fer a França i la Catalunya del Nord^[5][6] i a Itàlia i l'Alguer amb el Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, a través del partit afiliat Germans d'Itàlia.^[72] Pel que al nombre de municipis, Junts es va imposar en 583, seguit per PSOE (515), el PP (423), Reagrupament Nacional (192) i ERC (100). La participació en el conjunt dels Països Catalans va ser del 48,1%.

A continuació, en la taula podeu veure el llistat de partits més votats i en el mapa interactiu es pot consultar el nombre de vots que ha rebut el partit més votat en qualsevol municipi o comuna del domini lingüístic català.

Candidatura		Sufragis
		Vots	%
	PSOE	1.719.564	29,49%
	PP	1.380.610	23,68%
	JUNTS UE	523.262	8,98%
	VOX	479.619	8,23%
	Ara Repúbliques	456.625	7,83%
	SUMAR	332.938	5,71%
	PODEMOS	231.643	3,97%
	SALF	229.592	3,94%
	França torna!	83.862	1,44%
	Desperta Europa	22.987	0,39%
	Necessitat d'Europa	20.757	0,36%
	França Insubmisa	14.165	0,24%
	França Orgullosa	12.101	0,21%
	La dreta per a fer sentir la veu de França a Europa	8.746	0,15%
	CEUS	6.857	0,12%
	Europa Ecologia	6.841	0,12%
	Germans d'Itàlia	5.279	0,09%
	Moviment 5 Estrelles	4.253	0,07%
	Partit Democràtic	3.874	0,07%
	Força Itàlia - Moderem - PPE	2.402	0,04%
	Aliança Verds i Esquerra	1.977	0,03%
	Lliga per Salvini Premier	1.466	0,03%
	PACMA	59.711	1,02%
	Cs	37.407	0,64%
	FO	20.930	0,36%
	Existeix	15.550	0,27%
	PFAC	12.454	0,21%
	CRT	10.993	0,19%
	PREPAL	10.220	0,18%
	Pirates	9.111	0,16%
	IZQESP	7.507	0,13%
	VOLT	6.997	0,12%
	IE	6.783	0,12%
	L'Esquerra Unida	5.118	0,09%
	Aliança Rural	4.918	0,08%
	PCPE/PCPC	4.910	0,08%
	PCTE	4.785	0,08%
	PMR	4.376	0,08%
	Partit Animalista	4.072	0,07%
	Retallades Zero	3.004	0,05%
	CREE EN EUROPA	2.604	0,04%
	FE de les JONS	2.449	0,04%
	Andalucistas	2.334	0,04%
	Llista d'Asselineau - Frexit	2.316	0,04%
	SAE	2.237	0,04%
	Escons en Blanc	2.116	0,04%
	Europa, ja n'hi ha prou!	2.115	0,04%
	PH	1.973	0,03%
	Ecologia en el centre	1.909	0,03%
	GLG	1.559	0,03%
	F	1.528	0,03%
	J.U.E.X.	1.471	0,03%
	Altres	5.513	0,09%
Vots en blanc		39.611	0,68%
Vots vàlids		5.830.107	99,38%
Vots nuls		36.182	0,62%
Votants		5.866.289	48,06%
Abstenció		6.339.152	51,94%
Electorat		12.205.441	100%

Conseqüències

L'ascens de Reagrupament Nacional a França va provocar que Emmanuel Macron dissolgués l'Assemblea Nacional convocant eleccions legislatives per al 30 de juny, en primera volta, i el 7 de juliol, en segona.^[73]

A Bèlgica, el primer ministre Alexander De Croo va dimitir pels mals resultats en les eleccions federals, regionals i europees del seu partit, el Vlaamse Liberalen en Democraten.^[74]

Referències

Enllaços externs

• Eleccions al Parlament Europeu de 2024 - Lloc web oficial