David Livingstone
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 març 1813 Blantyre (Escòcia) |
Mort | 1r maig 1873 (60 anys) Ilala Hill (en) |
Causa de mort | Causes naturals (Malària ) |
Sepultura | abadia de Westminster |
Dades personals | |
Religió | Església congregacional |
Formació | Universitat de Glasgow Imperial College School of Medicine Charing Cross Hospital Medical School Gilbertfield House School (en) |
Activitat | |
Ocupació | explorador, escriptor, geògraf, metge escriptor, missioner |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Mary Livingstone |
Fills | Agnes Livingstone Bruce (en) |
Germans | Charles Livingstone |
Parents | Robert Moffat (explorateur) (en) (nebot) |
Premis
| |
Signatura | |
David Livingstone (Blantyre, 19 de març de 1813 - Ilala Hill, 1 de maig de 1873) va ser un important explorador i missioner escocès.[1]
El 1844 es va casar amb Mary Moffat, qui durant alguns anys va estar amb el seu marit a l'Àfrica abans de tornar a Anglaterra amb els seus fills.
Descobriment de les cascades Victòria
Després de recórrer durant 8 anys la regió fent la seva activitat missionera, va anar al desert de Kalahari i va descobrir el llac Ngami (1849) i el riu Zambeze. Entre els anys 1852 i 1856 va iniciar un viatge des de l'oceà Atlàntic fins a l'Índic descobrint les cascades del Zambeze (1855), i els va posar el nom de cascades Victòria en honor de la reina d'Anglaterra. David Livingstone es va proposar obrir rutes a Àfrica per facilitar la tasca missionera i l'activitat comercial, considerant la importància de la navegabilitat del riu Zambeze. Va viatjar a Anglaterra per buscar ajudants pel seu projecte i per editar un llibre sobre les seves expedicions, al mateix temps que dimitia de la societat missionera de la que havia format part fins aleshores.
Expedició al riu Zambeze
Entre 1858 i 1863 va explorar profundament la zona compresa entre el llac Nyassa i el Zambeze, però va descobrir que fins als ràpids de Karabasa el riu es feia absolutament innavegable, a causa d'una sèrie de cascades i ràpids que en l'exploració ja havia fracassat en un viatge anterior. L'expedició va resultar un fracàs i en ella varen morir la majoria dels amics de Livingstone, entre ells el seu germà Charles i la seva muller Mary, que va morir el dia 29 d'abril de 1863 de disenteria. Quan van tornar a Anglaterra el 1864 de l'expedició al Zambeze, va ser durament criticat pels periodistes, la qual cosa va provocar que Livingstone tingués grans dificultats per aconseguir diners per continuar les expedicions a l'Àfrica.
Naixement del Nil
El març de 1866 va tornar a l'Àfrica per continuar amb la seva expedició. Aquesta nova expedició la va iniciar a l'illa de Zanzíbar (que actualment pertany a Tanzània), per endinsar-se a continuació en el continent africà on va descobrir els llacs de Bangwuelu i Moero i el riu Lualaba, que va ser erròniament identificat per Livingstone com el Nil, quan realment és un afluent del riu Congo. Posteriorment es va encaminar cap a les ribes del llac Tanganyika.
El Doctor Livingstone, suposo
A partir de llavors i durant diversos anys no va saber-se res d'ell, per la qual cosa el diari New York Herald va organitzar una expedició de socors que va ser confiada a Henry Stanley, qui, el 1871, va aconseguir trobar David Livingstone a les costes del llac, a la ciutat de Ujiji. En aquella trobada Stanley va pronunciar la seva famosa frase: "Dr. Livingstone, I presume". Tots dos van decidir explorar conjuntament Tanganyika, fins que un any després van agafar dos camins diferents.
Malaltia i mort
Livingstone va continuar les seves exploracions fins que va morir l'1 de maig del 1873 a causa d'una malària i una hemorràgia interna que va ser produïda per una obstrucció intestinal. El seu cadàver va ser traslladat a Anglaterra i enterrat a l'abadia de Westminster però diu la llegenda que el seu cor va ser enterrat a l'Àfrica, abans de traslladar el cadàver.
Referències
- ↑ «David Livingstone». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.