Combustió de l'oxigen

El procés de combustió de l'oxigen és un conjunt de reaccions de fusió nuclear que tenen lloc a estels massius que han esgotat els elements més lleugers en els seus nuclis.[1] Succeeix a temperatures al voltant d'1,5 vegades;10⁹ K / 130 keV i densitats de 10¹⁰ kg/m³. Les principals reaccions són:[2]


8 16 O + 8 16 O 14 28 S i + 2 4 H e {\displaystyle \mathrm {_{8}^{16}O} +\mathrm {_{8}^{16}O} \rightarrow \mathrm {_{14}^{28}Si} +\mathrm {_{2}^{4}He} } + 9,594 MeV
15 31 P + 1 1 H {\displaystyle \rightarrow \mathrm {_{15}^{31}P} +\mathrm {_{1}^{1}H} } + 7,678 MeV
16 31 S + n {\displaystyle \rightarrow \mathrm {_{16}^{31}S} +\mathrm {_{}^{}n} } + 1,500 MeV
14 30 S i + 2 1 1 H {\displaystyle \rightarrow \mathrm {_{14}^{30}Si} +2\mathrm {_{1}^{1}H} } + 0,381 MeV
15 30 P + 1 2 D {\displaystyle \rightarrow \mathrm {_{15}^{30}P} +\mathrm {_{1}^{2}D} } + 2,409 MeV

Una altra reacció possible:

16 32 S + γ {\displaystyle \rightarrow \mathrm {_{16}^{32}S} +\gamma }
12 24 M g + 2 4 2 H e {\displaystyle \rightarrow \mathrm {_{12}^{24}Mg} +2\mathrm {_{4}^{2}He} }

Amb el procés de combustió del neó es forma un nucli inert de O-Mg al centre de l'estel. Quan la combustió del neó cessa, el nucli es contreu i s'escalfa fins al punt d'ignició de la combustió d'oxigen. Entre sis mesos i un any l'estel consumeix el seu oxigen, acumulant un nou nucli ric en silici. Aquest nucli és inert, ja que no és prou calent per fer la combustió del silici. Una vegada s'exhaureix l'oxigen, el nucli deixa de produir energia de fusió i es contreu. Aquesta contracció l'escalfa fins a produir el procés de combustió del silici. D'aquesta manera, hi ha una capa de combustió d'oxigen, seguida de la capa de neó, de carbó, d'heli i d'higrogen.

Referències

  1. «1974ApJ...194..373A Page 373». [Consulta: 22 agost 2018].
  2. Clayton, Donald. Principles of Stellar Evolution and Nucleosynthesis, (1983)(anglès)

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
Evolució
Protoestrelles
Lluminositat
Subnana  · Nana (Blava  · Taronja  · Vermella  · Groga  · Negra  · Marró)  · Subgegant  · Gegant (Blava · Vermella)  · Gegant lluminós  · Supergegant (Blava  · Vermella  · Groga)  · Hipergegant (Groga)  · Endarrerida blava  · estrella amb disc  · Carboni (CH)  · Bari  · tipus S  · Peculiar  · Tecneci  · Mercuri-manganès  · Variable
Tipus espectral
Romanents
Estrelles compactes exòtiques
Estrelles fallides
Estructura
Sistemes estel·lars
Nucleosíntesi
Propietats
Portal Portal d'astronomia