Antoni Planàs Marca

Infotaula de personaAntoni Planàs Marca

Imatge d'Antoni Planàs treta d'una publicació sardanista del 1922 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1890 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 setembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsOdiló Maria Planàs i Mas Modifica el valor a Wikidata
PareMiquel Planàs Mora Modifica el valor a Wikidata

Antoni Planàs Marca (Reus, 23 d'agost del 1890 - Barcelona, 12 de setembre del 1980) va destacar com a compositor, especialment de sardanes, i violoncel·lista.

El fons documental d'Antoni Planàs es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Biografia

El seu pare Miquel Planàs Mora, mestre de capella i compositor, l'inicià en els estudis de la música, que completà a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Lluís Millet, Antoni Nicolau i violoncel amb Josep Soler i Ventura. Fou un dels integrants del Quartet Renaixement (1911-1921), amb Eduard Toldrà, Josep Recasens i Lluís Sànchez. També va ser membre de l'orquestra del Liceu i de l'orquestra de cambra "Enric Casals"[1]

Escrigué diversos estils de música: obres corals, instrumentals, sardanes, i entre altres, obtingué el premis Institució Patxot, Festa de la Música catalana i Salves Montserratines. El Centre Català de Nova York li premià la seva obra La dama de Tremp.

Fou pare del monjo de Montserrat i també compositor, violoncel·lista i mestre de violoncel de l'escolania durant molts anys, Josep-Odiló Planàs i Mas.

Obres

Sardanes

Va escriure 47 sardanes. D'aquestes, una va ser escrita per a orquestra, La fontada (1920), dues per a cor, Dissabte de Glòria (1923) i La sardana santa (1949), i dues més per a dues cobles: Tardorenca (1926) i Pubillatge olotí (1968).

Algunes altres de les seves sardanes són Fresca rialla, Pics de Sant Jeroni, Acariciant, Dolç esplai, Sant Jordi, Joiosa diada, Nostres muntanyes, Blau-grana, Gentil Josefina i Lloret, joia del mar.

Altres obres

  • L'ànima de les flors, cançó per a veu i piano, amb lletra de Joan Maragall
  • Dorm, fillet, dorm, coral a 4 veus, amb lletra de Miquel Saperas
  • Fleur jetèe, vals per a quartet de cobla i piano
  • Fruit d'un somni (1959), obra lliure de Música per a cobla, premi Barcino 1948
  • Himno de la Sociedad colombófila mensajera Barcelona (1951), música d'A.Planàs i Guillem Garganta, lletra de Salvador Cuixart i Panella[2]
  • Paisatge des del tren, cançó per a veu i piano, amb lletra de Josep Maria López-Picó

Referències

  1. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 522. 
  2. «Club Columbòfil Missatgera Barcelona». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 12 octubre 2012].

Enllaços externs

  • Índex de les sardanes d'Antoni Planàs i Marca
  • Llista d'arxius que conserven obres d'Antoni Planàs Arxivat 2005-05-16 a Wayback Machine.
  • Fons Antoni Planàs de la Biblioteca de Catalunya
Registres d'autoritat
Bases d'informació