L'Alt Millars, o la Conca del Millars,[1] és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat. Limita al nord i oest amb Aragó, a l'est amb l'Alcalatén i al sud amb la Plana Baixa i l'Alt Palància. Es tracta d'una de les dues comarques de l'interior de la província de Castelló de predomini lingüístic castellà.[2]
Municipis
Les dades bàsiques dels «22 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[3] són:
Vilafermosa:Església de la Nativitat, del segle xviii, on es conserven retaules dels segles xiv i xv i algunes peces del segle xvi.
Als termes municipals
Llenç de la muralla del castell del Bou NegreAiòder:Castell, d'origen islàmic. Se situa als afores de la localitat, al cim d'un tossal i per damunt de la font Larga. I el mas dels Frares, ubicat al coll dels Frares, a prop del cim de la Mola.
Aranyuel: el Campero, cim més alt del municipi de 919 m.s.n.m. Sobre el qual està assentat el poble. El Pozo, zona de bany amb un antic molí abandonat i una preciosa vista del bosc de ribera.
Argeleta:Castell del Bou Negre, també de l'època musulmana. Està ubicat al cim de la Muela, on també s'han trobat restes iberes i romanes.
Cirat: El barranc de les Salinas, pròxim a la localitat, on hi ha diverses piscines naturals, i el castell, d'origen islàmic, situat per damunt del susdit barranc.
Espadella: Penya Saganta (723 msnm), al vessant nord de la qual, mirant el poble, recau el castell, construït pels musulmans.
Les Fonts d'Aiòder: El Pozo Negro, concorreguda piscina natural al llit de la rambla del Catalán, prop del terme municipal de Torralba.
El Pozo Negro, a les Fonts d'AiòderLludient: Torre de la Giraba, de l'època islàmica, ubicada a prop de la pedania de la Giraba, d'on pren el nom.
Sucaina: Ermita de Santa Anna, del segle xviii, situada a la vora de la carretera CV-195, i masia de la Chirivilla, d'origen islàmic, on es conserva el basament d'una torre de planta quadrada.
Vilafermosa: Ermita de Sant Bartomeu, renovada al segle xviii. Està ubicada a tocar de la carretera CV-190, entre Vilafermosa i Sant Vicent.
La majoria dels municipis de l'Alt Millars estan integrats en dues mancomunitats, la de l'Espadà-Millars (Aiòder, Argeleta, Espadella, Fanzara, les Fonts d'Aiòder, Toga, Torralba, Torre-xiva, Vallat i Vilamalur)[4] i la Intermunicipal de l'Alt Millars (Aranyel, el Castell de Vilamalefa, Cirat, Cortes d'Arenós, Lludient, Montant, Montanejos, la Pobla d'Arenós i Sucaina).[5]
↑Beüt i Berenguer, Emili. Geografia elemental del Regne de València. València: Lo Rat Penat, 1972.
↑Pitarch, Vicent. Traces d'excursionistes (Centre Excursionista de Castelló). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.
↑«1996-2023: Cifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols». [Consulta: 26 febrer 2023].
↑«Municipis de la Mancomunitat Espadà-Millars». Mancomunitat Espadà-Millars. Arxivat de l'original el 2016-08-25. [Consulta: 8 juliol 2016].
↑D'Anjou González, Juan. Las mancomunidades intermunicipales en el régimen local español (en castellà). Primera. Madrid: Ministeri d'Administracions Públiques, 1994.
↑«'Venden' la CV-20 como una ruta paisajística del Mijares» (en castellà). Mediterráneo, 24-12-2014. Arxivat de l'original el 2021-01-26. [Consulta: 9 juliol 2016].